Pel dia dos a Istanbul reservàvem un plat fort (i esgotador): La visita a l’enorme Palau de Topkapi. S’hi ha d’anar i val la pena pagar l’extra i entrar a l’harem, que és on es veuen les habitacions i les zones més privades del Palau, que també són les que estan decorades amb més encant. Si el dia és clar, hi ha unes vistes precioses de la ciutat i el riu Bòsfor, però nosaltres no vam tenir aquesta sort :/
Després de la visita a Topkapi, vam anar a dinar a l’altre cantó del pont de Gálata. Un passeig que ens va acabar de destrossar! Vam anar a fer el cafè encara més lluny, al Museu d’Art Modern, perquè a la guia posava que les vistes eren molt maques. Però sincerament, les vistes no compensen la patejada d’arribar-hi ni el preu dels cafès!!! No cal anar-hi a dinar si no és amb la butxaca ben plena! I les vistes, tampoc maten tant… Els senyors de la Lonely s’estan tornant molt “pijais”…
Després del “tute” que portàvem al damunt, vam baixar fins al Bósfor per agafar un ferry de guiris i fer el passeig típic pel riu. I descansar les cames!! El dia s’havia obert i vam decidir aprofitar! Havíem llegit que si es té temps, és més econòmic i divertit agafar els vaixells públics que fan servir els autòctons per desplaçar-se per la zona, però ens ha quedat pendent pel proper cop.
La ruta que fan els vaixells turístics surt del petit port que hi ha a l’esquerra del pont de Gálata i segueix el Bòsfor fins a arribar al la Mezquita Ortaköy (també anomenada Gran Mezquita Imperial o Büyük Mecidiye Camii), una dels icones de Turquia. L’edifici es troba al costat del riu i sota del pont que comunica Europa amb Àsia.
La tornada a la ciutat és especialment bonica si el sol està baix i hi ha una bonica posta de sol. Tampoc va ser el nostre cas, però no ens podem queixar! Istanbul és maco faci el dia que faci.
Ja recuperats del tot, vam anar a fer un volt pels carrers de la part moderna de la ciutat. Puges pels carrers amb pendent que van a la torre Gálata (plens de botigues de souvenirs a preus bastant correctes) i després de la Gálata segueixes pujant una miqueta més fins a una avinguda peatonal gegant que sembla portal de l’Àngel, plena de botigues modernes i molt occidentals. L’Avinguda desemboca a la plaça Taksim, on van tenir lloc les mobilitzacions de la Primavera Turca.
Vam sopar un Kebab de xai espectacular per la zona, i després vam anar a fer una shisha amb vistes a la Mezquita Nova, al pont de Gálata. Tot el dia amunt a avall!
I encara ens van quedar forces per tornar a la plaça de Sultanahmed, abans d’anar a l’hotel, a veure Santa Sofia il·luminada.
