Zanzibar

Zanzibar ens ha sorprès.  Viatjar sovint trenca els esquemes que tenim preconcebuts d’un país o d’una cultura. Ens va passar a Ecuador, i ens ha tornat a passar a Zanzibar.

Abans d’anar-hi imaginàvem les platges paradisíaques de sorra blanca i aigua turquesa, i això es troba a Zanzibar, però Zanzibar no és això. Per a bé o per a mal, això ja depèn de cadascú. A nosaltres ens ha sorprès agradablement veure que l’illa té vida, però segurament les parelles que hi arribin  de  lluna de mel esperant el paradís a la terra puguin quedar molt decepcionades.

Zanzibar és Àfrica. És més ric que el continent, però segueix sent molt pobre a ulls occidentals.  L’illa viu del turisme, de les espècies i del que li dóna el mar.

Al desembre el sol pica amb ganes. Tot i posar-nos crema, tots quatre ens hem acabat pelant com sargantanes. Ens aquesta època de l’any, les úniques platges on s’hi pot nedar són les del nord (Nungwi) o al sud (Kizimkazi). És important tenir-ho en compte, ja que si agafes hotel a les altres platges, l’únic que pots fer és remullar-te els peus amb aigua bullint mentre les senyores del poble recullen algues.

Llogar un 4×4 per recórrer l’illa és la millor idea que vam tenir en tot el viatge! La conducció per Zanzibar és molt segura, gairebé no hi ha cotxes (excepte a Stone Town) i la policia no s’aprofita dels conuctors estrangers. Si vols llogar vehicle, et fan un permís de conductor estranger (20$) i amb això pots anar per tot arreu.  Els controls de policia són molt habituals, però et demanen només el paperet i com a molt et dónen conversa preguntant per Messi.  Com que l’illa és petita, en un dia pots anar i tornar a qualsevol punt. 

A nivell d’anècdota,  Nungwi (punta nord de l’illa) és la platja més maca de l’illa i està colonitzada per grans resorts plens d’italians. Només d’italians gairebé, no ho hem vist enlloc més. N’hi ha tants i fa tant que hi van, que tots els tanzans parlen l’italià perfecte. Doncs aquesta zona és famosa pel turisme sexual entre dones italianes de mitjana edat i joves masais que treballen de “seguretat” a hotels i discoteques.  Fent un passeig és bastant evident, i a posteriori hem llegit que moltes agències ofereixen sense complexes aquests “serveis”.