A 3.212 metres sobre el nivell del mar hi ha el llac Titicaca, el llac navegable més alt del món i el més gran de l’Amèrica del sud. Més de la meitat del llac forma part de Perú i la resta és de Bolívia.
Nosaltres vam arribar-hi des des de Puerto Maldonado, en un comodíssim bus llit nocturn. Per algun motiu (potser fa poc que fan aquesta ruta) no hi ha informació d’aquest bus enlloc, ni a les guies ni a internet. I és una manera còmode i barata d’anar de l’Amazones al Titicaca.
El bus et deixa a Juliaca (5 a.m.) des d’on s’agafa una combi per anar a Puno (45′). Un cop a Puno, ens vam apropar a la terminal de barcos i allà mateix vam comprar el barco cap a les illes (surten a les 8.30).
La nostra idea era dormir a Amantaní, que no és tan turística. Al port compres el ticket de barco (30 soles) directament a la cooperativa d’Amantaní, i ja no t’has de preocupar de res. La ruta inclou visita als Uros (les illes flotants), Amantaní i l’endemà de tornada 3 horetes a Taquile. L’allotjament en families també l’organItzen ells, de manera rotatòria entre totes les families de l’illa. L’allotjament amb pensió complerta són també 30 soles per cap.
Amantaní és una illa tranquil.la, on la gent hi viu i fa la seva, i el turisme ajuda a que puguin viure una mica millor, o que envïin als seus fills a estudiar a la ciutat. S’hi arriba a l’hora de dinar, i després s’ha de pujar a Pachamama o Pachatata per veure la posta de sol. Les cistes, valen cadascun dels esforços que costa pujar-hi.
L’endemà vam anar a Taquile, que és una illa molt més pintoresca, molt més de postal. La gent vesteix de manera tradicional i els caminets empedrats són com de conte. Un conte amb molts més turistes que Amantaní, perquè és molt més coneguda, però un conte al cap i a la fi!
Les dues illes peruanes ens havien agradat molt, i en creuar a Bolivia (l’odissea de com vam creuar va en el següent post del Jere) no teniem ni idea de què ens esperava a l’altra gran illa habitada del llac: La isla del sol.
I hi vam probar una illa de paisatge espectacular!! La bellesa de Isla del sol no està en la gent ni en els pobles, sinó en unes platges i unes vistes de la Cordillera real tota nevada que deixen sense alè! Diuen que a l’illa va néixer el Déu Sol, i que va ser on es va començar a forjar l’imperi inca.
Dos apunts pràctics:
– Ni Puno ni Copacabana valen massa la pena. Per dormir si és necessari, poc més..
– A la isla del sol, no pringueu com nosaltres i agafeu el barco que para al nord i al sud. El sud no val la pena. És millor agafar només al nord, per veure-ho amb més calma, o fins i tot per quedar-s’hi a dormir. He dit ja que el paisatge és espectacular, oi?!!!
