La majoria de gent que visita l’Illa de Pasqua ho fa en 3 – 5 dies. Nosaltres hi vam estar 9 dies (8 sencers i dos mitjos) i ens n’alegrem d’haver allargat l’estada per 3 motius:
1. El primer, bastant lògic, en tres dies es veu tot el que és considerat “important”, però per conèixer més enllà dels hits de l’illa, necessites uns dies més. Sinó no hi ha lloc per les excursions als jaciments més allunyats, l’aventura, ni per relaxar-te o tornar als llocs que t’han agradat més.
2. El temps a Pasqua és boig. Un dia fa un sol espaterrant i l’endemà plou tot el dia. Un dia tens un cel estrellat impressionant i l’endemà fas totes les fotos de moais amb fred i un cel gris que et donarà ganes de llençar-les totes a la brossa! El temps canvia en hores. Al matí esmorzes amb sol i quan arribes a la cantera de moais (hitazo!) es tapa tot.
Això no és cap problema si li pots dedicar TOT UN DIA a la cantera (sisi, un dia hi vam sencer!), ja que en una horeta tornarà a venir sol, i en una altra horeta núvols, però després tornarà el sol, etc… Però si només haguéssim pogut estar-hi un matí, o 3-4 horetes, m’hagués mort de la ràbia!
3. No hi ha molts turistes i van tots junts. Un cop portes allà un parell de dies, si ets observador, entens els itineraris dels minibusos de guiris i pots anar a veure els moais esquivant-los i estar casi sol o completament sol!
exemple:
* A Ahu Tongariki de 8.30 a 10.30 no hi ha ningú (després de la sortida del sol i abans que hi arribin els tours)
* A Ranu Raraju (la cantera) la millor hora per anar-hi, si no tens tot el dia, és a partir del migdia fins que tanquin (de 15h a 18h).
* Als moais de la carretera de la costa, el mateix. A la tarda ja no hi ha ningú.
* A les rutes a peu no hi ha problema, perquè sigui l’hora que sigui no hi trobaras gent.
Segurament 7 dies són suficients per veure l’illa bastant bé, però els 9 que hi vam passar nosaltres ens van sentar fantàsticament bé!
El segon dia a Illa de Pasqua es va llevar gris, molt gris i amb pluja i fred. Vam flipar una mica perquè no tenia res a veure amb el dia anterior, en que vam arribar i feia solet i calor. “Moraleja?” No et prenguis a broma el temps a Rapa Nui!
Veient el clima, vam decidir agafar el cotxe i recórrer l’illa sencera per veure’n les dimensions, llocs principals, etc. Vam agafar la “carretera de la costa” que va des d’Hanga Roa fins a Ahu Tongariki i que passa per 11 Ahus (altars) amb moais més o menys sencers. La carretera és preciosa, al costat del mar tota l’estona i anar passant moais i cavalls salvatges i vaquetes per tot arreu. Sota la pluja que engegava i parava vam visitar tots els moais d’aquest trajecte, alguns bastant ràpid tenint en ment que ja hi tornaríem un altre dia amb sol.
Fantàstiques totes les fotos amb cel gris, eh! Jaja, què hi farem! Després de l’Ahu Tongariki, l’impressionant altar amb 15 moais enormes, vam decidir anar a dinar (tupper de pasta i tonyina) a la platja d’Anakena, que està a uns 15′ en cotxe. Després de dinar i siesta a la platja, el dia es va començar a arreglar i vam decidir tornar una mica enrera a veure “Te pito o te henua”, el melic del món.
Explica la llegenda, que en viatjar el rei Hotu Matua des de Hiva fins a Rapa Nui, va dur dues grans pedres per equilibrar el pes de la seva canoa. En arribar a l’illa, i amb la intenció de delimitar el seu territori, va posar les dues roques, una a cada cantó de Rapa Nui. Te Pito O Te Henua és la més famosa de les dues, no només per la seva forma perfectament rodona, sinó també perquè posseeix una energia especial, que fa que fins i tot les brúixoles no puguin trobar el nord (no hem fet la prova, catxis!). Segons la tradició oral, el poble rapanui va arribar a l’Illa de Pasqua des de la mítica illa de Hiva, guiats pel seu primer rei Hotu Matua.
Ja de tornada cap al poble, vam tornar a parar a Ahu Tongariki, ara amb una mica més de bon temps per fer algunes fotillos i ens vam desviar després per la carretera de la cantera de Moais per veure la seva magnitud de lluny, amb el sol baix i la muntanya preciosa amb tots els moais mirant-nos (darrera foto del post anterior).
Us deixo aquí un mapa de l’illa perquè veieu les distàncies. La platja d’Anakena està on hi posa (Nau Nau). Un conjunt de moais preciosos als que les fotos d’aquest dia no fan justícia! Hi vam tornar amb sol, de manera que els veureu en propers posts! D’aquest dia no hi ha posta de sol, perquè es va tornar a tapar tot, jejeje.
