Hi hem de tornar, perquè ens vam perdre la meravella que tothom explica que és El Nido, i sobretot les illes que envolten el poble. Degut al tifó Ruby, vam estar 3 dies a El Nido esperant sense èxit que sortís algun barco a fer “island hoping”, però res. Cada matí el guardacostes donava l’ordre de que no sortís cap vaixell per risc de tsunami si el tifó s’apropava, i es cancel·laven tots els tours.

El dia que vam arribar ens vam limitar a buscar hotel, caminar pel poble i descansar del tute d’avió + minivan del tirón.
L’endemà, com que no sortien barcos, vam llogar una moto per anar al nord, a Nacpan beach i als poblets costaners que hi ha més enllà. Va ser divertit: segon dia en moto, però aquest cop per carretera de sorra. Vam caure en un bassal (a 5 per hora), vam conèixer gent que plantava arròs, nens dels pobles, algun búfal que passejava per allà… i ens vam menjar uns crancs bonissims mirant el mar.

El segon dia, feia molt de sol, i vam agafar un tricicle fins a Las Cabañas, una platja força bonica a 15minuts d’El Nido. Va ser el nostre dia de “vacances”! Ens hi vam quedar des del matí fins que el sol va marxar. I també vam menjar un cranc molt bò davant del mar.

El tercer dia es va llevar amb pluja, i ja no aguantavem més al Nido. El poble és força lleig. Està en un lloc maco, però està petat de turistes i és una mica claustrofòbic, i després de 3 dies esperant barcos ja n’estavem farts. Teniem dues opcions: seguir allà i córrer el risc que en els 3 dies següents no sortís cap barco o bé marxar cap al sud, on el risc de que arribés algo del tifó era més remot. I vam marxar, una mica amb la cua entre les cames, cap a Port Barton.

Arribar a Port Barton són 5 hores des d’El Nido + una hora de moto / tricicle / camió per carretera en mal estat que només es pot utilitzar en estació seca i això fa que no hi hagi gairebé turistes. En arribar, ja de nit, ens va flipar que el poble tingués una estructura tan “humana” i que les construccions estiguéssin davant del mar ordenadetes, amb bon gust, i amb la platja preciosa a tocar. Amor a primera vista! Port Barton ens va encantar, i els següents dos dies vam poder fer “island hoping” allà.

Si ens haguéssim quedat a El Nido, segurament haguéssim pogut fer un parell de dies de barco, perquè el temps va millorar molt. Però estem contents d’haver anar a Port Barton!  Van ser dos dies d’absoluta felicitat, amb paisatges preciosos i tranquils i moltíssima vida sota l’aigua. Vam agafar una cabana de fusta preciosa davant del mar al Gold Deep Resort i vam gaudir molt d’un dels nostres llocs preferits a Filipines.

Per tornar a la civilització, després de dos dies aïllats, només hi ha un camió un cop al dia que et deixa a la carretera principal, i és tot un espectacle! El Lion King anava a petar, i ens va deixar tirats a mig camí una estoneta, però va resucitar com ho haurà fet milers de cops en aquesta ruta. Aventurilles que en recordar-les ens deixen un somriure d’orella a orella.

A Puerto Princesa, vam arribar un dia abans per assegurar-nos de no perdre l’avió cap a Singapur. Poca cosa a destacar, apart de que es poden comprar perles moooolt barates al centre comercial Robinson i que per nadal hi havia un mercat de jalar i beguda al port on ens vam fotre una mariscada d’escàndol, per ofegar les penes abans d’anar tornant cap a casa :’D