Little Corn Island

Little Corn Island és preciosa…quan fa sol! Estava clar que no hi anàvem en l’època bona i que el risc de pluges era important, però tot i així la cosa no ha fet més que millorar des del primer dia.

El dia que vam arribar era ja casi fosc. L’avió de Bluefields anava tard i vam acabar arribant amb la llanxa (biodramina a tope!) que casi era de nit. Després de mirar les cabanes de la part est de l’illa (carissimes pel que és) ens vam allotjar a Elsa’s place. Casetes bastant cutres (al post d’allotjaments posaré fotos de dins) a 25$! Es nota que el turisme hi arriba bé perquè en aquesta illa tot és bastant més car…

L’endemà ens va fer un dia lletget, amb pluja per la tarda. Al matí vam anar d’expedició al nord de l’illa. La veritat és que fora del poble està tot bastant verge i salvatge. Pots imaginar-te nàufrag perdut en una illa deserta, explorador o pirata… mola! A l’illa no hi ha cotxes ni carreteres, només petits caminets que acaben anant a tots els racons. Important, hi ha molta vegetació i per tant bitxos de tota mena (serps incloses). Som una mica paranoics, però en vam trobar una de morta al mig del camí, i des d’aleshores anavem sempre a caminar amb pals per fer soroll amb les herbes, i trepitjant fort perquè ens sentíssin arribar i marxéssin: el xou de l’illa, vaja!

L’endemà va millorar bastant el dia, però ens vam adonar que on dormiem pegava molt el vent i l’aigua estava sempre mogudíssima. I vam decidir moure’ns a l’oest, al poble, a resguard del vent. Ens va ajudar a decidir-nos el fet que la senyora Elsa va veure que rentavem roba i va intentar cobrar-nos un dòllar per peça (rentada per nosaltres!) perquè l’aigua de les habitacions era només per dutxar-se. Primer cop a la vida que em passa algo tan surrealista. Al final han estat 100 córdovas per 6 samarretes…

Al poble ens hem allotjat al Lobster Inn (una casa de color rosa al costat del port). 15$ la doble i apropet de tot. La llàstima és que ens han deborat els mosquits que han dormit amb nosaltres dins (!) de la mosquitera. Mai acabo d’entendre com hi entren. N’hi havia 3!!

En fi, ahir va fer molt de solet i l’illa es torna preciosa. Diuen que els millors mesos per anar-hi són febrer, març i abri, i segur que val la pena. Però tot i ser hivern no ens podem queixar! 2 dies de 3 solet maco! De fet aquest matí ens hem sucarrimat una mica i tot…el Jere està ben rostidet del clatell!

Ara ja escric des de Managua. Demà agafem un bus a Granada i seguim el que queda de viatge per la part central del país. Almenys aquí ens entenem millor! Perquè el crioll del Carib no l’hem acabat de dominar, jeje

Val a dir que a la guia diu que la part del Carib Nica és el més perillós del país, i el tema ens neguitejava una mica abans d’anar-hi, però no ens ho ha semblat gaire.

Petons Nicaraguitos!