Namibia és un dels països més segurs d’Àfrica. Excepte a la frontera amb Angola, la resta del país és tranquil i fins i tot apte per anar amb criatures. Hi ha poca malària (només a Etosha i al nord) i en temporada seca, que és la majoria de l’any, no n’hi ha. A finals d’octubre no vam veure ni un mosquit! Pantalons curts i tirants al vespre a Etosha sense problemes, i això que a mi em piquen tots els bitxos del món.
El principal perill de Namibia són les carreteres. És important respectar el límit de velocitat de 80 kms/h a les pistes, perquè a vegades la sorra no està ben asentada i els 4×4 alts no tenen molta estabilitat. O perquè els animalets (cabretes, pocs senglars) són a qualsevol lloc, i quan baixa el sol sobretot, et creuen la carretera en qualsevol moment.
Els animals salvatges no són tan perillosos. Afortunadament estan ben alimentats, i els humans no som de gran interès per ells. Malgrat això, als parcs naturals, és interessant no baixar la finestra del cotxe per acariciar lleons o per fer-los una foto d’aprop, hehe. Sentit comú, vaja. Millor comprar o llogar un teleobjectiu que haver de córrer 😉
