Abans i després de passar per Etosha, vam aturar-nos a 3 reserves privades d’animals. Cadascuna diferent de les altres, però totes tres molt interessants de veure:
– Okonjima Foundation on vam acampar una nit i vam fer diversos tours. I vam sorprendre un grup de guepards caçant un porquet senglar
– Otjitotongwe cheetah guest farm on vam passar una tarda amb guepards domèstics i salvatges, i ens haguéssim quedat a dormir si arribem a saber que tenen Dik-diks pasturant pel jardí i per la piscina. És el menys “seriós” o científic dels centres, però la història és curiosa. A Namibia els ramadera maten els guepards perquè se’ls mengen el ramat. I l’amo d’aquesta granja va matar un guepard, sense veure que tenia tres cadells amb ell. Quan se’n va adonar, els va recollir i els va portar a Etosha, però al parc li van dir que allà no acollien animals de fora, i que a més els guepards ja havien tingut contacte humà i els guepards d’Etosha no els adoptarien. Sense saber què fer, l’home se’ls va tornar a endur a casa. I els mentre decidia què en feia, els va anar agafant carinyo. I allà es van quedar, al seu jardí (enorme), com 3 gatets domèstics.
Dels grans felins, els guepards són els únics que en contacte amb l’home es tornen dòcils i es poden tenir com a animal de companyia. Això si, amb cura, perquè quan juguen tenen les urpes que tenen! Sinó que li preguntin al pobre colom que va caure al jardí mentre érem allà…
A Otjitotongwe hi ha 3 guepards domèstics i molts guepards salvatges en un tancat molt gran de la granja. Si alguna cosa sobra a Namibia, és terreny…
– N/a’an ku sê Foundation On vam fer un tour de tot un matí i vam estar amb Caracals, Baboons i Guepards petits entre d’altres bèsties. Ah, ens vam quedar a dinar i es menja espectacularment bé. L’allotjament és preciós però se sortia molt del nostre pressupost…
