Etosha és l’escenari perfecte per una peli de Tim Burton. El paisatge és àrid fins on arriba la vista i els arbres i arbustos sense fulles, fantasmagòrics, si de cop es moguéssin i es poséssin a parlar no et sorprendria gaire… Quan recórres les parts menys populars del parc, i fas quilòmetres i quilòmetres sense creuar-te amb cap altre cotxe, tens la sensació que circules per un decorat pel que en realitat no avances. Etosha és d’una bellesa tan surrealista i màgica que fascina.
Amb 22mil quilòmetres quadrats, Etosha és el principal parc natural de Namibia. S’hi pot entrar per 3 portes i els camins estan ben senyalitzats per moure’t amb el teu propi vehicle fàcilment. Es pot dormir als 3 campings que hi ha a l’interior (Okakuejo, Namutoni i Halali). I n’estan acabant un quart (Olifantsrus) que ja està operatiu però encara hi ha obres.
El principal atractiu del parc són els waterholes: Llacs naturals i artificials repartits pel parc on els animals es concentren en l’època seca per beure aigua. Veure bèsties a Etosha és més fàcil que a la majoria de parcs africans, ja que encara que es troben per tot el parc, als waterholes és especialment fàcil de trobar-los. Quan comença a baixar el sol, l’activitat s’accelera i es poden viure escenes dignes dels millors documentals d’animals.
Cada camping té el seu waterhole, on s’hi poden veure postes de sol llegendàries. El waterhole més bonic i amb més vida és el de Okaukuejo, on una nit vam veure una baralla entre lleons i elefants per accedir a l’aigua que feia posar els pèls de punta. A la nit està prohibit circular pel parc i tothom es concentra als waterholes del camping, on hi ha llums vermelles que permeten veure què passa aprop de l’aigua.
La relació qualitat – preu dels campings d’Etosha és espectacular. Els preus varien en funció dels campaments, però ens vam deixar una mitjana de 26€ per nit (parcel·la, electricitat, cotxe i dues persones). Tots els campings ténen piscina, serveis i dutxes ben nets i waterholes dignes dels millors hotels 5 estrelles. Clar que a la majoria de campings també hi ha bungalows luxosos, que valen molts calers, però la part positiva d’acampar és que els serveis del camping són compartits. I finançats, imaginem que en gran part, per la gent que dorm en bons allotjaments.
De dia, visitant el parc, la sensació que teníem és que la vida salvatge és molt xunga… Si, queda tonto dit així però és que no hi estem acostumats. Tots els animals són molt aprop els uns dels altres quan han de beure aigua i pateixen constantment per no ser devorats. Al mínim soroll, els veus acollonits mirant a tot arreu. Ja poden ser springbooks, nyus, oryx, porquets senglars, zebres, girafes o guepards; tots temen la seva vida o la de les seves cries. Menys estressades estan les hienes. Són molt lletges i no deuen ser bons comestibles … però tot i així, si hi ha lleons no s’apropen.
Més tranquils es veuen els lleopards i elefants, per motius obvis. Ténen pocs depredadors. Els lleopards són atacats només per altres leopards (els lleons no poden pujar als arbres) i els elefants només pateixen per les cries.
I arribats a aquest punt, el més tranquil és el rei de la selva. Dorm cap amunt amb la panxa plena enmig de qualsevol lloc com si fos un gat al sofà de casa. Encara que potser es barallen entre ells de vegades, en general van en grup i viuen tranquil·lament.
Està clar que aquests comentaris no són gens científics, però és el que ens van transmetre les bèsties a Etosha en els 4 dies que vam estar espiant-los: La vida salvatge és un estrés!
A Etosha és l’únic lloc on val la pena reservar allotjament amb anticipació. Com a la resta del país, els campsites sempre tenen llum i un lloc per a fer la barbacoa (esport nacional de Namibia). Si arribes sense reserva, segurament també t’hi deixen dormir, però no tindràs electricitat o lloc per fer foc a la parcel·la.
