Katha – “version extendida”

Katha ens va encantar. El vaixell de Bhamo a Katha va tardar 6 hores força distretes: uns monjos pretenien fote’ns el seient, el Jere va fer amiguets i va comprar dinar a les senyores que s’apropaven amb canoes i vam parar a un poblet a descarregar 15 motos del nostre mini-vaixell :O

A ls 16:00 vam arribar a Katha, on la gent es amabilissima (sobretot comparat amb la hostilitat del nord). Vam deixar trastos a la guesthouse cutrilla (“la millor de la ciutat”, segons la Lonely) i vam marxar a fer un tomb.

En dues horetes de volt, ja semblavem del poble de tota la vida! saludavem a tothom i tothom ens saludava. Haviem parlat amb els monjos del monestir, amb els nens dels carrers, i fins i tot ens havien convidat a un funeral! Si, si, vam passar per un lloc on hi havia moltes taules i molta gent menjant, i ens van dir que siusplau entressim. Com que som així d’educats, no els vam fer un lleig…i un cop a dins, jalant amb ells, ens van dir que era un funeral, i que estaven tots reunis per donar suport a la familia (bueno, s’estave pegant una festa que no veas…)
El jalar, clar, no el vam pagar. A la sortida hi havia una mena d’olla, i els vam demanar si podiem fer una donacio, ja que haviem jalar per la patilla… I en fer la donació (uns 2 euros els dos, ens van dir que era mes que correcte) ens van donar dos sobres de detergent!! Va ser divertit i bastant curios 🙂 Al vespre, ens vam comprar dos longuis (la “faldilla” que aqui porten tant homes com dones), i uns espontanis del carrer ens van ensenyar com es posava!

L’endema vam anar a fer un tomb pel mercat, i més del mateix! Érem l’atraccio del mercat!! Les dones em regalaven flors de jessami pel cabell, tothom ens parlava…super divertit! A mes, vam esmorzar una mena de “porres” birmanes bonissimes en un tea shop del costat del mercat. Vam passar el dia tafanejant pels puestos, molt entretinguts.

A les 5, vam agafar el bus, que ens portava a Naba, on s’agafa el tren de Mandalay. Vam agafar bitllets de “ordinary class” pel tren de les 20:00 (7$ per cap – 12 hores de trajecte) perquè la primera classe estava plena, i ens van asseure amb els altres turistes que anaven al tren, dos eslovens simpàtics.

Quan vam entrar al tren, vam entendre el perquè molts turistes no s’aventuren a arribar a Katha. El poble és molt agradable i la gent encantadora, però gairebé no hi arribaven turistes… La rao: el tranport. 24 hores en un cutre-ferry carissim (56$ per cap si no vols dormir a la coberta) o 12 hores de viatge al tren dels horrors.

El vago d”‘ordinary class” semblava la jungla! Els llums estaven oberts – era de nit- i les finestres tambe… i dins del tren, al voltant dels llums, hi havia tota la classe d’insectes que us pogueu imaginar revolotejant a un pam dels nostres caps! Fins i tot una amantis d’un pam! Asseguts als seient, no passava un minut que no t’haguessi de treure del damunt 3 o 4 bitxos “king size” diferents! Vam passar una hora alla asseguts, en tensio constant i estavem esgotats! O sigui que vam decidir buscar un altre lloc on passar la nit… 12 hores alla…

Despres de dormir una horeta al terra d’un vago on no hi havia llum, els revisors ens van demanar el bitllet, i ens van dir que haviem de tornar al nostre vago 🙁 Efectivament, ens vam fer els guiris…entre el “no t’entenc” i el “no vull tornar al vago perque hi ha molts bitxos”… Van venir mes revisors i algun poli, amb manilles i tot :S Quan estavem a punt de desistir, ens diuen que per 6 dollars ens donen lloc a “primera” sense llum ni bitxos! Acceptem encantats!!! I despres de tota la odissea (encara no ens ho creiem!!!) Vam acabar dormint en uns seients comodissims d’un vagó sense llum!! Els vagons dels bitxos eren tan heavys i nosaltres estavem tan tensos que no vam fer ni una foto!! Pero finalment tot va anar be i vam arribar a Mandalay havent dormit 7 horetes al tren i sense bitxos 🙂