Florència a l’agost podia ser una bogeria, però o vam enganxar l’únic cap de setmana d’estiu que la ciutat no està a rebentar, o realment hi ha tantes atraccions turístiques que la gent es reparteix de manera que no estressa gens als demés visitants.
El sol i el cel blau espectacular ens va acompanyar els dos dies i va contribuir, si es pot, a fer més bella aquesta ciutat plena d’art i d’història.
Tot passejant em preguntava en quin moment vam deixar de decorar els carrers amb escultures d’homes fornits i despullats per passar a venerar només la silueta femenina. Noies, alguna cosa hem fet malament en algun moment de la història! Veure estàtues masculines de 5 metres d’alçada amb els culs nus (i la resta) em feia pensar que els grecs éren molt més moderns del que nosaltres som ara mateix.
El Jere diu que és perquè tots els escultors i artistes éren homosexuals, i podria ser… però sigui com sigui, és un xoc d’estereotips interessant.
Florència és petita i vam passejar molt amunt i avall. Del que vam veure, el que més ens va agradar va ser:
– Veure el Ponte Vecchio des de tots els punts de vista possibles i amb totes les hores de llum imaginables.
– Les vistes des de la Piazzale Michelangelo i la baixada a peu al centre de la ciutat
– La preciosa Basilica de Santa Maria del Fiore. Que tot i que no hi vam entrar, val la pena mirar-la i remirar-la.
– Les vistes des de la llibreria cafè “Caffetteria delle Oblate” on hi ha sales pels estudiants de la ciutat i una terrassa amb vistes precioses
– Le Murate Caffè Letterario, dins una antiga presó 1883-1985 reconvertida en habitatges i botigues d’art, que conserva molts detalls del que va ser i és una de les seus culturals potents de la ciutat. Hi organitzen concerts, xerrades, etc
– El famós entrepà de “trippa” de Da Vinattieri (Via Santa Margherita 4)
– La xocolata de mitja tarda al Caffe Rivoire, contemplant l’animada Piazza della Signoria
– La visita obligada a La Galleria degli Uffizi i a la Galleria dell’Accademia
Ens vam allotjar al BB Soggiorno Oblivium. Molt recomanable, amb un personal encantador i molt cèntric per anar a tot arreu a peu. Està al costat de l’estació de tren i de la Basilica di Santa Maria Novella. L’únic inconvenient és que la recepció no és 24 hores i si arribes al vespre t’has de posar d’acord amb ells i segons com et poden demanar que paguis l’hora del conserge que t’anirà a obrir.
Un altre detall interessant, és que vam volar a Bolònia en comptes de a Florència. Era més barat i hi ha minivans directes que et deixen a l’estació de tren de Florència en una horeta per 20€ el trajecte.
Les grans ciutats italianes, de moment sense cap excepció, ens agraden molt. I Florència ens va encantar. Per tot en general i per res en concret. És una barreja perfecte i té una mida ideal per a visitar-la en un cap de setmana i desconnectar del tot!