Home Illa de Pasqua Dia 7: Després de la calma, arriba la tempesta

Dia 7: Després de la calma, arriba la tempesta

written by Gemma 03/23/2014

És que portàvem dos dies seguits de bon temps, i clar, no cal passar-se!

Veient que el dia ja es presentava lletjot de bon matí, vam decidir no fer cap hit i anar a fer a buscar els dos moais perduts per l’altre cantó de la illa, al Nord d’Anakena. El cotxe es deixa al pàrquing de la mateixa platja, i d’allà surt un caminet que va paral·lel a la costa.

En mitja horeta s’arriba al primer conjunt de “moais”: Vai Tara Kai Ua

Easter Island-620

Easter Island-619

Costa de reconèixer els ahus d’aquesta part de l’illa, perquè estan en molt mal estat. Per aquest motiu, ens vam saltar el segon conjunt de moais, i vam seguir caminant, i caminant… Fins que es va posar a ploure com si no hi hagués demà! Vam intentar amagar-nos en alguna cova, però ens mullavem igual, de manera que cansats de buscar els moais que ens faltaven i amb el presentiment que ens els haviem passat de llarg, vam girar cua finsa a una casa amb cavalls que havíem vist deu minuts enrera.

La casa estava abandonada, però tenia un bon porxo per estendre-ho tot i dinar a cobert.
Easter Island-626
Easter Island-621

Estant a la casa va arribar de l’altre cantó de l’illa una familia amb un cavall ben carregat que venien a passar la nit a dins de la casa. Ens van explicar que no hi vivia ningú, però que la gent hi anava a vegades els dies festius i s’hi quedava a dormir. La veritat és que el lloc, davant del mar, és privilegiat!

Ens van explicar també que ens haviem passat tres pobles de l’Ahu que buscàvem, i que estava en una zona on hi havia un mur molt llarg de pedra. Ja dinats i sense pluja, vam anar tornant cap al cotxe. Haviem tirat 45′ més des del moai que no haviem vist: Papa Tekena. Un munt de pedres que algun dia van ser majestuosos moais mirant al mar. La foto no val molt la pena, tota semblança amb un moai és pura casualitat! I mentre érem allà, va començar a ploure de nou.
Easter Island-625
Easter Island-622

Primer només una miqueta, que permetia fins i tot saludar als cavalls de la zona…però després pluja torrencial! Ni un pam de sec!! Vam arribar al cotxe absolutament molls! Sort de les bosses impermeables que portem per posar el material fotogràfic, perquè les motxilles, tot i la cobertura per pluja, van acabar totalment xopes!

I poc més vam fer ja: Vam arribar a l’hotel que devien ser les 17h i no va parar de ploure fins que vam anar a dormir. Vam sopar al port, en un restaurant francès molt bò: “La Taverne du Pecheur”, que picava una mica, però després de la caminata i la pluja, ens ho havíem merescut!!

Potser també t'agrada:

Leave a Comment