Dia 6 – Dia intens! Surt el sol a Ahu Tongariki + 2 ventanas + moais del nord + Ranu Kau + posta de sol a Ahu Tahai!

Després de l’intens dia a la cantera de Rano Raraku, l’endemà ens vam superar! Haviem anat a veure Ahu Tongariki el dia anterior, tornant de la cantera, amb la llum baixa del vespre. És quan estan millor il·luminats i vam aprofitar-ho per fer unes quantes fotos.

Com que el dia es va acabar amb el cel ben net, vam decidir llevar-nos d’hora l’endemà al matí per tornar al mateix lloc a veure sortir el sol.  Vam demanar-li a la mestressa de l’hotel l’esmorzar per endur, i va ser una gran pensada, perquè un cop el sol ja havia sortit per damunt del mar, els pocs turistes que estaven amb nosaltres van marxar cap a l’hotel a esmorzar, i ens vam quedar allà sols, amb els quinze moai de pedra, un cel espectacular i el mar de fons. És segurament una de les estampes més boniques del viatge. Asseguts mirant-los, amb el nostre termo de cafè amb llet, les torrades amb melmelada, el pà de pessic amb plàtan… Cap hotel pot oferir el luxe d’esmorzar entre gegants!

Després d’aquest matí, què més se li pot demanar al dia! Doncs una petita excursioneta, amb la calma, pel paisatge àrid i despullat de l’illa. Voliem deixar el cotxe al parquing d’Ahu Te Peu, que és on ens havien dit que no passéssim ni bojos, però el cotxe ens donava confiança i vam fer la cabreta una estona més per la pista forestal plena de rocs i forats. Al cap d’uns deu minuts (a pas de tortuga), vam deixar el cotxe i vam seguir caminant fins a la Cova de las Dos Ventanas.

Des de la carretera està ben indicada, i és una única entrada amb dues obertures al mar des d’uns penyassegats que tallen la respiració a qualsevol.  A prop hi ha alguna cova més gran on també s’hi pot entrar.

L’excursió a Dos Ventanas se’ns va fer curta, i veient que el dia aguantava, vam pensar en fer la ruta dels dos “Ahus” que hi ha al nord d’Hanga Roa (Ahu Maitaki Te Moa i Ahu Vai Mata). Vam tornar amb el cotxe a Ahu Te Peu, i des d’allà, vam caminar unes tres hores (anar i tornar)  pel paisatge dessolador i gairebé sense vegetació. Amb pedres volcàniques per tot arreu i sense camí marcat no s’avança molt ràpidament, però tampoc hi ha pèrdua. Els moais estan arran de mar, se manera que només s’ha de seguir paral·lel als penyssegats per veure’ls. En aquesta ruta vam trobar moltissims trosseta d’obsidiana, la pedra negra lluent que feien servir per tallar els moais.

Els Ahus que hi ha al llarg d’aquest camí no són molt bonics, de fet fan bastanta llàstima. Estan allunyats de tot i l’erosió i el contacte amb els cavalls salvatges els està deixant en pedres que intueixes que algun dia van ser moais. Però el paisatge, de tan salvatge, és un espectacle digne de gaudir.

Per si el dia no havia estat prou intens, i veient que el sol encara aguantava, després de l’excursió vam pujar en cotxe a veure com queia el sol al volcà Rano Kau. Vam arribar un pèl justos, però encara en van sortir algunes fotos!

 

I per acabar el dia més aprofitat del viatge, esgotats, la posta de sol com sempre a l’Ahu Tahai!