Dia 5: Ranu Raraku, per fi!

I per fi! El 5è dia, va sortir el sol! Tot i que hi havia núvols que el tapaven a estones, va ser sens dubte el dia perfecte per a visitar el lloc més impressionant de Rapa Nui!

Ranu Raraku és un dels jaciments arqueològics més impactants del món. És impressionant i únic, com ho són Angkor (Cambodja), Machu Pichu (Perú) o Bagan (Myanmar). I comparteix amb ells el misteri de no saber exactament l’orígen de tot plegat, ni perquè es va acabar tot. Ranu Raraku era la cantera on es feien tots els moais de l’illa de Pasqua, i ara és com un poble fantasma de figures a mig fer, com si un dia hagués passat alguna cosa molt bèstia, i als escultors haguessin fugit per no tornar mai més.

Rano Raraku té 397 moais visibles, i se sospita que n’hi ha molts més sepultats. La roca de la cantera està feta de cendra volcànica compactada, de manera que era molt més tova que la resta de roca de l’illa, majoritàriament basalt. Amb el basalt es feien les eines per esculpir els moais sobre la pedra més tova que tenien.

El fet que els moais estiguin fets d’una roca “tova” i que estiguin tots a l’aire lliure al costat del mar, fa que l’erosió els desgasti força. Això es pot veure sobretot en aquells “Ahu” que no han estat restaurats.

A la cantera de Rano Rakaku hi ha en procés de construcció els moais més grans de l’illa, de fins a 21 metres. Algunes teories afirmen que rivalitat entre els clans per a construïr més moais i més grans va acabar amb els recursos naturals de l’illa. Els troncs i la corda que eren necessaris per transportar-los, un dia es van acabar, i suposadament això va enfrontar encara més els clans, que van començar a tirar per terra els moai dels avantpassats del clan contrari. És per això que els moais que no han estat restaurats, sempre estan tirats a terra al costat dels seus altars i molts cops partits en dos.

La visita a Ranu Raraku es pot fer en dues hores, o bé pots aprofitar el paratge impressionant per passar-hi tot el dia. Nosaltres vam fer la ruta entre els moais dos cops, primer en arribar, per calmar les ànsies i després al a la tarda, quan el sol baixa i la llum és més bonica. Dins es pot dur menjar, i el volcà és un bon lloc per estendre el pareo i treure la carmanyola o l’entrepà mentre mires els cavalls salvatges, el llac i els moais.