Home Illa de Pasqua Dia 4: Orongo i l’home ocell

Dia 4: Orongo i l’home ocell

written by Gemma 01/01/2014

Small chapel by the Sea, Hanga Roa

El dia es lleva lletjot, i desistim d’anar a Rano Raraku. Ens queden suficients dies com per intentar encertar! Sembla que vol ploure, i tot i que ens llevem com cada dia a les 8.00, ens entretenim a la casa. Esmorzem amb molta calma, juguem amb els 3 gats que van darrera nostre tot el dia, acariciem el cavall…

Aprofitem per anar al banc, a canviar euros per pesos i dinem amb els moais a Ahu Tahai el tupper que teniem fet. El dia s’està obrint una mica, i ens estirem a la gespa sota el solet. Les siestes després de dinar comencen a formar part del nostre dia a dia!

Com que el dia s’ha obert una mica, pensem en apropar-nos a Orongo. Està aprop i “a males” podem intentar tornar-hi un altre dia, perquè està a 10 minuts del poble en cotxe. Li demanem al guarda que està a la taquilla (fan d’Alexis Sanchez) si podem tornar un dia que faci més bò, i ens diu que no ens segella el bitllet, i que així podrem tornar. Fantàstic!

Easter Island-183
Easter Island-172
Easter Island-173

L’entrada a Orongo i Rano Raraku està limitada a un sol cop per evitar l’erosió dels turistes, però si ho demanes als guardes, normalment no hi ha problema en tornar-hi a entrar. De fet tot el patrimoni arqueològic de l’illa està a l’aire lliure, a l’abast de vent, pluja i dels milers de cavalls que pasturen per tot arreu…

Orongo és un antic poblat cerimonial situat entre el volcà Rano Kau i el mar. No hi vivia gent sempre, només quan feien cerimònies, com les de l’home ocell.

El “Tagata Manu” o l’home ocell era el guanyador d’una competició / cursa anual que consistia en anar des d’Orongo a l’illot de Motu Nui, agafar el primer ou de la temporada, i tornar nedant i escalant el penya-segat sense que l’ou es trenqués. Cada familia o tribu presentava el seu candidat i el guanyador es convertia en una mena de semi-déu durant aquell any, cosa que li suposava certs privilegis per a ell i la seva tribu. Com la majoria d’històries de l’Illa de Pasqua, els detalls d’aquesta competició s’han perdut en la tradició oral, i només se sap el que els navegants que van passar per l’illa en aquells anys van deixar anotat en els seus diaris.

Easter Island-176
Easter Island-179

L’any en que es va començar a celebrar la competició es desconeix, com també si va coexistir amb el culte als moais o bé va substituir-lo. L’any 1860 els missioners cristians van prohibir el “Tagata Manu”, i mai més es va tornar a celebrar. Es creu que es va prohibir perquè s’adorava a algú que no era Déu, i també perquè cada any morien diversos participants en caure mentre escalaven el penya-segat.

D’una cabana d’Orongo és d’on es van endur els anglesos el petit moai perfectament conservat que s’exibeix al British Museum de Londres. A la gent d’aquí li dol una mica aquesta història, ja que tot i que saben que d’aquesta manera més gent coneixerà la seva illa, també els fa ràbia que el moai més treballat i “maco” de tots no el tinguin a casa. A banda de que els moais representen avantpassats venerats, i tenir un “besavi” lluny de casa no els fa gaire feliços.

Easter Island-182
Easter Island-181
NO
Orongo ceremonial village

Després de la visita, tornem a dinar a l’hostal per preparar el tupper de l’endemà.  Anem a sopar d’horeta al carrer principal (Restaurant Tavake, pse pse), perquè a les 21h comença l’espectacle de ball Rapa Nui que tothom ens ha dit que s’ha de veure! Es diu Vai Te Mihi i està al carrer coster d’Hanga Roa, al costat del restaurant “Au bout du monde”.

No hi anem molt convençuts a les danses. Valen pasta i ens esperem una “turistada” que ens deixi totalment freds, però l’espectacle ens sorprèn! Les músiques de la polinèsia, amb molta percussió, són molt potents i ens ho passem sorprenentment bé. Els balls representen en molts casos als guerrers de l’illa, i venint de l’escenari de l’Home Ocell, ens posem especialment en el paper!

Easter Island-192

Easter Island-191

[BSO PEL POST]
El vol de l’home ocell by SANGTRAÏT on Grooveshark

Potser també t'agrada:

Leave a Comment