Dia elàstic 3: Ahu Akivi, Ana Te Pau, Ahu Te Peu, Anakena, Ahu Akahanga i Ahu Oroi

El tercer dia a l’illa de Pasqua es va llevar bonic però amb bastants núvols. Tot i que semblava que es podia obrir, vam decidir deixar per un altre dia l’aposta forta: Ranu Raraku, que voliem veure amb dia assoleiat sí o sí.

Anavem amb la intenció d’anar a veure els moais i coves del nord d’Hanga Roa, quan la senyora Isabel ens va dir que com que era diumenge, hi havia “curanto” per a tothom a la Platja d’Anakena al migdia. Haviem llegit alguna cosa abans d’arribar a l’illa i la idea ens va motivar força. El curanto és un plat tradicional de l’illa, que té principalment vedella i patates dolces i es cuina durant moltes hores sota terra. Cada diumenge de l’any una família el cuina per a tothom que en vulgui, i s’organitza una mena de festa de la comunitat amb música.
“Aquí se celebran todos los días festivos, hacemos celebraciones para cada día pintado de rojo en el calendario” ens explica la senyora Isabel.

Amb el canvi de plans, vam decidir anar a fer una ullada pel nord d’Hanga Roa, i explorar-ho més profundament a peu un altre dia.

La ruta matina va incloure: Ahu Akivi (els únics moais que miren al mas i que estan terra endinns, allunyats de la costa), Ana Te Pau (la cova dels plàtans) i Ahu Te Peu. En uns dies vam tornar a la zona per veure els altres moais de la costa i les coves amb vistes al mar.

Com potser ja heu deduït, Ahu en idioma Rapa Nui vol dir Altar i Ana vol dir cova. De tots dos n’hi ha molts, i són els principals vestigis arueològics de l’illa. La majoria de les coves són túnels de lava buits per dins, que es van utilitzar durant anys de vivendes i també per a cultivar-hi plàtans i d’altres vegetals.

Ahu Akivi és un altar amb 7 moais molt ben conservats amb el Maunga Terevaka, la muntanya més alta de l’illa, al darrera. D’aquí surt el camí que arriba al cim en una horeta i que en un dia clar ofereix unes vistes espectaculars de gairebé l’illa sencera. Com que el cel estava lletjot,  les fotos d’aquest Ahu les vam fer un altre dia.

El camí d’Ahu Akivi a Ahu Te Peu deixa de ser asfaltat aviat i es torna totalment salvatge. Sort de cotxe alt i tot terreny! A mig camí fem una pausa per veure Ana Te Pau. Bon dia per deixar-se la llanterna! La cova és un túnel de lava llarg i amb petits accessos a l’exterior cada uns quants metres que deixen entrar una mica de llum i vegetació. Ens en sortim il·luminant amb els flashos de les càmeres, però el jere no es lliura d’un parell de cops de cap al sostre.

Al fons de tot de la cova veiem un forat una mica més gran des d’on neix una figuera. Tot i que el forat és petit, ens hi enfilem i sortim a la superfície uns 500 metres més enllà d’on haviem entrat! La sensació és de conte. Entrar i sortir així de la terra així ens fa sentir entre Alícia al País de les Meravelles i Hobbits!

Tornem al cotxe caminant per la superfície, damunt de les llengues de lava clarament esteses per la planura fins al mar.

A Ahu Te Peu ens sorprèn el lloc. Espectacular. Des del cotxe s’ha de baixar entre vaques i cavalls uns 5 minuts fins arran de mar, i al costat del penyassegat hi ha l’Ahu, molt degradat, però amb un parell de figures (bàsicament caps) ben definits a la part del darrera de l’Ahu. Ens estem una estona fent fotos i gaudins de les vistes i del blau del mar. Sense adonar-nos, se’ns fa tard i hem de marxar corrents cap a Anakena!

Agafem la carretera interior de l’illa i arribem a Anakena apuradíssims. Són les 14.30 i casi ens quedem sense curanto! Ja estaven recollint el menjar, que repartien en una carpa on després s’instalava el grup de música. L’ambient és molt casolà i animat. Un esplai canta cançons en rotllana, un grup de músics toca música tradicional i la gent passa el dia en familia a la platja. El curanto està espectacular i el dia s’ha tornat preciós i amb el cel ben blau. No ens hem pogut acabar tot el curanto! El Jere fa la migdiada sota d’una palmera mentre aprofito per fer fotos d’Ahu Nau Nau avui que fa bò.

Però el temps a l’Illa de Pasqua va i bé! I en 20’, es tapa tot el cel! Tornem cap a Hanga Roa per la carretera de la costa i parem una estona a veure un dels grups de moais que haviem passat de llarg l’altre dia Ahu Akahanga i Ahu Oroi.

Un altre dia sense posta de sol! A Hanga Roa passem pel super a comprar dinar i per l’hostal a preparar tupper. L’endemà si fa bò volem anar a Rano Raraku!

 

Sopem a la carretera principal, direcció a l’aeroport, al Tía Berta. Empanades grosses i bonissimes de fruits del mar i tonyina amb formatge. I un Pisco Sour per acompanyar!