Home França Pica d’estats: mínima eficàcia, màxima diversió!

Pica d’estats: mínima eficàcia, màxima diversió!

written by Gemma 08/13/2013

Pica - 29

El darrer cap de setmana de juliol vam intentar pujar la Pica d’Estats per celebrar els 30 anys de la Mire i meus. La haviem pujat als 15 anys juntes i ens feia gràcia repetir l’experiència pel cantó francès! Vam reunir alguns amics en un grup “variopinto” molt maco i animat i vam anar cap allà!

Pica - 3

Val a dir que les ganes de fer el cim eren molt superiors a la nostra preparació i estat físic.  Segurament per això (i per les parades a fer fotos del paisatge espectacular) vam tardar entre 4 i 4.30h en fer el trosset que va del pàrquing de cotxes de L’Artiga al Refugi de Pinet. Quan el temps normal ve a ser de 3 hores.

Women team

Pica - 11

Pica - 18

Pica - 20

Però hi vam arribar satisfets. I l’esforç té de recompensa les precioses vistes d’aquest refugi i un banyet al llac, que fan que en uns minuts t’oblidis del cansament de la pujada (1.050m de de nivell positiu!).

Pica - 59

Pirenées

Pica - 37

Pica - 34

Al vespre, després de sopar com si ens hi anés la vida, jolgorio al refugi. El guarda treu la guitarra i l’ampli els dissabtes i es posa a cantar a l’aire lliure. Espectacular.

Pica - 40

La gresca dura poquet, horari francès, i a les 22h som tots a la super-llitera comunitària! Toca agafar forces per l’endemà…

El sol surt a les 6.30 i l’anem a saludar. Hi ha núvols i a la nit hi ha hagut una tempesta elèctrica que posava els pèls de punta. Cap a la vall sembla que el dia s’obre però cap al cim està ben tapat.

Pica - 47
Good morning day
Pica - 42

Decidim tirar amunt igualment. Total, a males ja tornarem. Que hem dut grampons! I ja que hem pujat fins aquí el quilo i mig de pes, ens els volem posar! Tirem i de seguida apareix la primera clapa. Posem grampons, uns més confiats que d’altres. Un cop damunt del gel, és més fàcil del que semblava!

Hiking

Pica - 63

Pica - 60

Dues hores després d’haver sortit del refugi es posa a ploure i el cim segueix ben tapat. No té pinta de parar, i decidim que aquell és el nostre cim! Fotito de rigor i un altre dia serà!

[Cim alternatiu – foto cedida per Mire]

A mesura que baixem, el dia es va aclarint. Fa ràbia perquè passat el refugi ja torna a fer sol, però el cim segueix ben tapat.

Pica - 73
La baixada es fa llarga, però arribem als cotxes i encara ens queda temps per remullar-nos al riu! Final de viatge! Ens hem divertit molt!
Pica - 67

[Nois al riu - foto cedida per @vjpbcn]

[Nois al riu – foto cedida per @vjpbcn]

Petons a tot l’equip de muntanyerus: Emilio, Sonia, Mire, Roser, M. Àngels, Lina, Anna, Ferran i Víctor.

Time to rest!

Potser també t'agrada:

1 comment

Antoni Jiménez 08/17/2013 at 13:20

Per què quan un grup de trentanyers fronterers fan una escapada de cap de setmana i es diverteixen al màxim, la eficacia és mínima? Això em sona a taylorisme o stajanovisme (que deiem a la meva época). Per la resta, tant els comentaris com les fotografíes, una meravella com sempre. Encara que fetes des del “pati de casa nostra”, els paisatges pirinencs i els sonriures de tots vosaltres poden competir en exotisme a las fetes a d’altres continents.

La foto de les lliteres podría pertànyer als títols de crédit d’alguna sèrie. De les bones, és clar. Tipus Friends. Oi?

Una abraçada i fins la següent “aventura”.

Reply

Leave a Reply to Antoni Jiménez Cancel Reply