Siii, som pesadets amb París!! Aquest any hi hem estat dos caps de setmana, però és que està tan aprop!! I sempre hi ha coses noves a veure!
…Tot i que també ens està costant tenir tots els clàssics vistos! Hem deixat per l’any vinent el cementriri de Pere Lachaise…
Aquest cop (dos dies amb una sola nit) ens vam allotjar en un hotel força mono al bell mig de Montmartre. L’hotel Regyn’s està a la plaça des Abesses i tot i que ens va costar més pasta de l’habitual, estàvem farts de pagar 80 euros per habitacions infumables a París. El Regyn’s ens va costar uns 120 euros (fora de nadal baixa de preu) i la ubicació i sobretot les vistes des de la habitació s’ho valien!
El dissabte vam baixar al Pont des Arts a veure si el candau que vam posar a l’abril encara hi era. I com sospitàvem, ja no hi era… què hi farem!! Netegen el pont cada x mesos, així que era difícil. Però això no farà el nostre amor menys fort, eeehhhh!
Després vam anar a fer un tomb per la vora del Sena i vam passar per Notre Dame i per la pista de gel que hi ha davant de l’ajuntament a l’hivern.
Per casualitat, aquell mateix dia un fotògraf francès que vam conèixer a Tibet feia una exposició de fotos a París. Ens ho va dir per Facebook uns dies abans i aprofitant que hi érem el vam passar a veure! El Karesh fa unes fotografies de viatges impressionants!
Al vespre, vam caminar des del Louvre fins a l’Arc del Triomf. Ens feia gràcia veure els camps elisis amb el mercat nadalenc i la il·luminació, però estava tan atapeït de gent que potser ens ho haguéssim pogut estalviar!
A la nit, a partir de les 21h, teniem reservada “taula” a Le Lapin Agile, el cabaret artistic més antic de París. A diferència del Moulin Rouge i la resta de cabarets de ball, Le Lapin Agile és un cabaret burlesc on s’hi canta chanson francesa. Obren a les 21h i pots marxar quan vulguis, que ells tanquen la parada a les 2h. El preu són 25 euros per persona amb copeta inclosa i és una experiència molt divertida. La història del lloc, d’on éren habituals Picasso, Utrillo, Modigliani, Apollinaire… es pot veure a les parets del local, ple de fotografies i rèpliques d’obres d’art que retrataven el local a principis del segle XX.
Gairebé tot el públic, que s’amuntega en bancs de fusta de la petita sala, són francesos que coneixen la majoria de cançons, de manera que és una experiència bastant autèntica fins i tot si no entens massa el que diuen. No falten els clàssics de Brel, Edith Piaf, Aznavour, i Brassens (que va començar cantant al cabaret).
L’endemà, ens vam llevar amb un dia impressionant. Aprofitant que els dies assoleiats a París van cars, vam decidir canviar la visita al Pere Lachaise per una visita a la Tour Eiffel.
Per 4 euros i poc vam pujar al 1r pis (on hi han posat una pista de gel!) i després al segon pis per les escales. Com que se’ns havia fet tard i aviat haviem de recollir trastets cap a l’aeroport, vam menjar un frankfurt plasticós amb patates adalt de la torre. Millors vistes impossible!!
Abans de recollir trastets i de camí a l’hotel, última parada del viatge! Fem un tallat al cafè d’Amélie. Les Deux Molins és al carrer Lepic numero 15. Tot i que el cafè no és espectacular ni el lloc especialment idíl·lic, fa com gràcia!
I del cafè a l’hotel i al tren fins a l’aeroport! À la prochaine París! Un plaer, com sempre!
