Feia tres dies ens havien dit a Siquijor que un tifó s’estava formant i venia cap a Filipines, però el primer dia a Bohol una senyora al bus ens va explicar que a les notícies havien dit que es desviava i no tocaria les illes, de manera que ens en vam despreocupar.
L’últim dia que ens quedava a Bohol el voliem passar a les platges d’Anda, a l’altre punta de l’illa. la idea era pegar-nos el luxe del viatge i agafar un hotelet maco arran de platja per gaudir d’un dia de descans i relax.
Vam agafar l’autobus de línia sobre les 9.00 fins a Guindulman (3 hores), un poble proper a les platges des d’on s’agafa un tricicle per anar a Anda. Ja teniem el tricicle negociat i tot quan se’ns apropa un estranger tot preocupat, i ens diu que sobretot no anem a la platja. “- Com?! Avui és el nostre dia de platja!” Li preguntem el perquè i ens explica que estan desallotjant-ho tot perquè l’endemà esperen un gran tifó, que provocarà ones de més de 10 metres. Total, que li expliquem que només voliem passar la nit d’avui i demà tornavem cap a la capital i en vaixell a Cebú. El tio ens mira incrèdul (amb aquestes arriba la seva dona també) i ens diuen que ens costarà trobar hotel per dormir a la platja, però que si avui desallotgen, demà és gairebé segur que no hi haurà cap vaixell!! Demà passat teniem el vol a Palawan, de manera que això són molt males notícies… Ens mirem i decidim en un moment canviar plans i sortir pitant de l’illa. Preguntem quin transport surt abans cap a Taglibaran i resulta que una furgo express està apunt de sortir just en front nostre i té lloc buits. Doncs cap a dins!!
Ens disculpem al tricicle que ens havia de dur a Anda, que ens entén perfectament, i agafem la furgo. En total haurem estat 5 minuts a Guindulman! I tornem al punt d’on veniem. Sort que la furgo fa via, i arribem en 2h només. Cosa que ens permet agafar per pèls el ferry de les 2.30, que surt de seguida que embarquem. Almenys el ferry és grandet i venen fideus xinos d’aquests de pot. Dinar salvat.
En arribar a Cebú, agafem un taxi a l’aeroport, que és a mitja hora llarga del port. Anem a les oficines de Cebu Pacific, l’aerolínia amb qui volem demà passat. Hi ha cua, i toca esperar. Quan per fi ens atenen, li expliquem la situació i ens confirmen que demà al matí és probable que hi hagi vols però que a partir del vespre i demà passat és molt probable que es cancel·lin. Però no saben res del cert, depèn del temps. La noia ens mira per avançar el vol un dia i ens surt a paga 80€. En condicions normals no ho agafariem, però quedar-nos sitiats a Cebú tres dies plovent ens atrau molt poc. Preferim volar a Palawan, que queda prou lluny perquè no “pillem”.
Acceptem doncs, pagar la diferència de bitllets i li donem la visa perquè ho cobri. I just quan la noia està apunt de passar-la pel lector, s’atura. Acaba d’arribar un fax, que diu que tots els vols del dia que haviem de volar nosaltres, queden oficialment cancel·lats! La noia ens ho explica, i afegeix que això significa que poden reubicar als passatgers sense cap despesa extra! No hem de pagar res de res!! Sort que no ha passat la targeta 1 minut abans!
Total, que volem a Palawan un dia abans, i per celebrar que ens n’hem sortit prou bé de la situació, i que hem encadenat transports amb final feliç com uns campions, ens n’anem a sopar a un restaurant espectacular, el STK ta Bay! Sa Paolito’s Seafood House. Les sales del restaurant semblen d’un antiquari, i és ple a vessar de filipins deborant galtes de tonyina gegants (i boníssimes!) i vieires. Tot un descobriment al centre de Cebú (uptown), molt aprop del nostre hotel. Sopem tan bé, que gairebé seria un motiu per tornar algun dia a la ciutat!
