La primera parada a Filipines la vam fer a l’illa més turística del país: Boracay. La seva platja és mundialment famosa i sempre surt entre les llistes de les millors platges del món. Com que era una zona tan turística vam decidir que fer-la al principi seria com una mena de transició natural entre el ritme frenètic de Hong Kong i les illes més salvatges de Filipines (des d’on escric ara).
La veritat és que ens esperavem una zona turística, però no tant! Boracay és un parc temàtic del turisme asiàtic, que arriba en massa des de Corea, Xina, Japó i de les mateixes Filipines. La platja (White Beach) és bonica, si, però els edificis la recorren sencera a peu de sorra i hi ha tanta gent al passeig que en hora punta es fa fins i tot molest passejar.
Les atraccions que té l’illa, apart de la platja i rutes en vaixell al voltant de l’illa, són bàsicament esports d’aigua. Padel surf, moto d’aigua, parasailing, banana, cayac, pesca, etc.
El dia que vam arribar, a primera hora de la tarda, zombis de jet lag, només vam passejar per la platja. L’endemà vam fer moto d’aigua i padelsurf i el darrer dia la sortida en vaixell al voltant de l’illa. El fons marí de Boracay no és tan espectacular com a la resta d’illes filipines però té coralls bonics i peixets de colors.
A Boracay vam descobrir l’extrema simpatia dels filipins, un patrimoni extraordinari del país sencer. D’aquesta petita illa ens quedem, sobretot, amb les postes de sol, impresionants de cada vespre. És un atractiu important però no suficient com per justificar la visita. Ens ho hem passat bé però ara, coneixen-t’ho, ens ho haguéssim estalviat.
