Bohol

Per arribar a Bohol des de Siquijor cal agafar un ferry molt molón des del port de Larena, i en unes 3 hores i mitja et plantes a Tagbilaran (la capital). Nosaltres vam agafar un ferry nocturn enorme que venia des de Dumaguete i que tenia lliteres a tots els pisos. La veritat és que les 3 hores van passar molt entretingudes entre sopar, xafardejar pel barco i dormir una miqueta abans d’arribar a Bohol.

Hi vam arribar de nit, a les 23.30 i sense lloc per dormir. En sortir del barco vam anar esquivant tricicles fins a arribar a la carretera principal i trobar-ne un de preu correcte. Li vam demanar que ens deixés a l’hotel Nisa Travellers Hotel B&B, a veure si hi havia sort i tenien habitacions. Tothom el recomanava per internet, i a la Lonely també, i la veritat és que va ser de la millor relació qualitat – preu que vam trobar a Filipines. Només quedaven habitacions amb bany compartit i esmorzar inclòs (600php) i hi vam estar la mar de bé.

Bohol és una illa més gran que Siquijor, i sobretot que Apo. De punta a punta es pot fer en unes 3 horetes en els busos de línia que passen sovint, i en unes 2 horetes en una furgoneta express. Vam voler fer la primera nit a la ciutat en comptes d’anar a la zona d’hotels de Panglao Beach per dos motius:
1. Ens havien dit que estaven intentant convertir-ho en Boracay2, i no ens venia de gust
2. L’endemà voliem ser aprop de l’estació de busos per intentar visitar els dos hits principals de l’illa en transport públic.

L’endemà al matí ens vam llevar d’horeta i després d’un esmorzar més que correcte vam anar a l’estació de busos (està a uns 10-15′ del centre en tricicle). L’objectiu del dia era visitar la Tarsier Foundation i les Chocolate hills, i en bus és factible i fàcil!

S’ha d’agafar:
– Bus cap a Corella (i dir-li al conductor que et deixi a la Tarsier Foundation, que està a la carretera)
– Visites el centre
– Tornes a la carretera i pares al primer bus que passi, que vagi a Loboc (creiem que són tots), i baixes allà
– Canvies de bus i n’agafes un cap a Carmen (i avises al conductor o al cobrador que t’avisi a les Chocolate hills)
– Puges a peu o en moto amb conductor a les Chocolate hills (2′ en moto, uns 15 caminant de pujada)
– Baixes a la carretera (la baixada a peu és un plis)
– Pares qualsevol bus que passi cap a Tagbilaran, i ja has fet la volta!

La ruta és molt maca i passa tota l’estona entre terrasses d’arròs (les fotos del damunt les vam fer des del bus), no es fa pesada i és molt barata! Si surts del pobre entre les 9 i les 10, quan el sol es pon (17-18h) ja ets a l’hotel de nou!

La Tarsier Foundation ens va agradar, encara que vam trobar a faltar una mica d’informació d’aquest petit primat. Arribes al centre, entres a la selva a veure’ls (els local·litzen cada matí) i te’n vas. Una mica pim-pam.
La nit anterior havia plogut  i només tenien controlats 3 animalons que estaven bastant amagats entre les branques, la resta havia enfilat bosc endins. Malgrats no veure’ls molt d’aprop (a les fotos el tele enganya!), són unes criatures maquíssimes! I mouen les orelles i els ulls d’una manera super graciosa. Val la pena fer una visita al centre per veure’ls si t’agraden els animals, encara que l’experiència sigui millorable.

La segona parada del dia era les Chocolate Hills, encara que a la primavera més que Chocolate eren lima-limón. El dia va acompanyar força, i encara que hi anavem una mica per anar, les vistes són boniques. Vam dinar al restaurant que hi ha adalt i que té preus sorprenentment molt raonables, i després vam tornar a pujar al mirador a veure les vistes amb el sol més baix i vam fer algunes amigues filipines!

Completat el tour del dia i de tornada a Taglibaran, vam anar a sopar a un McDonalds local: el Jollibee! Res per tirar cohets, però ens feia gràcia, mira!

L’endemà haviem de fer relax a la bonica platja d’Anda, però els plans van canviar sobtadament… Ho explicarem al següent post!