Avui és Sant Jordi i només per això ja m’he llevat més contenta del que és habitual. Clar que el ram gegant amb cinc roses que m’ha regalat el Jere només obrir els ulls hi ha ajudat!
Hem plegat de treballar abans de les 18h per poder aprofitar i fer una bona passejada pel centre. Com cada any està pleníssim de gent, però hi anem igualment. Forma part de la tradició! Aquest any a més teniem un alicient afegit: A les paradetes hi havia un llibre amb una foto nostre de la mani de l’11 de setembre.
Passejant per les paradetes anavem estirant el cap per veure’l. És només una fotografia, però ens fa il·lusió. Suposo que ens omple el petit ego de fotògrafs que tenim, però la veritat és que fa goig! Ens agrada molt com ha quedat i com que a més ens fa especial il·lusió el tema del llibre “A un pam de la independència” i sobretot pel seu autor, Vicent Partal, ens hem apropat a saludar-lo a la parada que Vilaweb tenia davant del Liceu.
Una altra dosi d’ego! Ens diu, amabilíssim, que li agrada molt la portada i que li ha fet gràcia que l’han anat a saludar vàries persones que surten a la foto.
Contents, hem tornat a casa amb un somriure d’orella a orella!
5 comments
¡Os lo merecéis guapos! ¡Seguro que vendrán iguales o de mejores que talento hay de sobras!
Sí gemma! El teu somriure realment és d’orella a orella! jeje Felicitats als dos!
AIXO SI QUE ES UN BON SAN JORDI QUINA ILLUSIÓ YO VAIG TENIR LA ROSA DE LA MEVA NETA PERQUE EL AVI ES MES BE DE SAN VALENTI QUE HI FAREM
Molt be , les petites coses son la felicitat a la vida
Molt guapo tot ,,,un dia prefecte ,,,i el millor premi, la satisfacció de un treball ben fet…moltes felicitats