Text by Merx
Després de passar la nit en un hotelet amb cinquanta mil geckos pul·lulan per l’habitació i ser obsequiats pel típic mocador khemer i uns platanets que ens emportem per esmorzar, la idea és anar cap a Siem Reap. De bon matí agafem un tuck-tuck i previa parada a una “bakery” varem enfilar cap el moll a agafar un “vaixell” per anar cap a Siem Reap.
El trajecte va durar cinc hores i mitja ( de 8 h. del mati a 13, 40 h que vem arribar a Siemp Reap). La precaria embarcació, plena d’autoctons i algun turista extraviat va iniciar el viatje endissant-se per vies fluvials d’aigues quietes i nenufars de conte, per terres pantanoses, en un escenari únic: la verdor sobrenatural de camps d’arrossals, la blavor del cel i un espectacular sol que ens torrava l’esquena, i l’aigua que era com l’asfalt d’aquell indret. Les casetes flotans fetes amb quatre troncs i branques-(inclos en algunes jardinet de cocodrils) , petites tendetes d’una senzillessa enorme que elaboraven alguns plats elaborats amb els peixos que acababen de pescar… Mirades de nens que jugaven despreocupats en un entorn per ells cómode i afable en el qual semblaven tenir-ho tot, noies que remaven la seva petita barqueta i homes pesacant amb xarxa alguns crancs pel dinar…
Arribem a Siemp Reap, amb el cul quadrat però carregats d’ energia i tranquilitat ….
1 comment
bueno bueno ………….. cuando os veo ya no estoy nada preocupada por vosotros ……………. sonrientes haciendo los locos ……………. CREO QUE DAIS UNA ENVIDIA terrrible a vuestros lectores que se quedan mudos y sin pala bras …….. aver donde estan los comentarios……… s a seguir tan bien y aprovechar que aqui es el caos …………………… l’europe est mal barrée preguntar al traductor frances BESOS A LOS 4 y a vuestros posibles futuros amigos