Text by Víctor
Després de la matinada del dia anterior per veure la sortida del sol a Angkor Wat decidim començar la ruta havent esmorçat a l’hotel així que a les 07:15 ja ens espera el nostre sonrient conductor de tuk tuk Mr. Min per dur-nos a fer ruta al circuit llarg . La primera parada del circuit és una porta espectacular (Porta Nord), la ruta prosegueix amb els temples de Preah Khan, Ta Som, Banteay Kdei amb unes fotos molt maques davant del llac on després tornaríem per la posta de sol i finalment un molt petitó, Sras Srang.
La frase del pacient Mr. Min “up to you” esdevé un clàssic cada cop que ens deixa en un temple i preguntem el temps mig de visita d’aquest. S’ha de dir que vam arribar a doblar el temps de visita del que ens parlava de promig en algun d’ells, però la singularitat i l’ocasió de estar-s’hi gaudint d’aquestes meravelles de tants segles enrere ho demanaven.
Per dinar ho fem en un dels senzills xiringuitos que hi ha front molts dels temples. La carta de menús sembla calcada a la de l’anterior dia. Que no faltin els noddles i l’arrós! I per acompanyar alguna que altra llauna de red bull asiàtic. I com a començals de taula un tou d’autòctones intentant vendre els seus productes, entre elles una noia molt simpàtica que xapurrejava un castellà molt andalús.
I arriba el millor moment del dia, la posta de sol al llac jugant amb els nens que feien acrobàcies des d’un arbre llençant-se al llac.
En general la sensació d’aquest dia ha estat millor que la del primer, potser el fet que la ruta al circuit petit la faci més gent (doncs és la que fan els que passen un sol dia a Siem Reap) també atavala un pel més, en canvi el circuit llarg et permet anar descobrint aquests temples més secundaris sobre el paper que no pas per la sensació que et deixen en realitat, amb molta menys gent al teu voltant.
Per acabar el dia anem al centre de Siem Reap a comprar tickets per l’autobús que ens ha de dur a Banlung (tema que detallarem en un post posterior) i a sopar a Le tigre de papier on Gemma es fot un pedazo de steak saborós com pocs (Jere i un servidor en prenem nota pel proper dia) i la gran troballa, tenen orangina!!!! D’alguna cosa havia de servir que aquest país fos colònia francesa.
1 comment
Guapíssims! Quina passada de viatge no?! M’ha agradat molt veure les fotos, m’encantaria estar en un d’aquests temples… sembla molt molt especial. I felicitats pel blog, disseny ergonòmic, ergofantàstic! Acabeu de disfrutar molt! Us vaig seguint! petons
Noe