Ja tenim àlbum del viatge a Indonèsia! Aisss, quins records! Què bonic que és!
Llàstima que la presentació de blurb ensenya les fotos “xunguilles”, però bueno… espero que imprès quedi bé!

Indonesia (small) by Jere i Gemma | Make Your Own Book

Per reis, vam passar 3 dies a la Vall de Chamonix. No teniem més vacances, així que vam aprofitar el festiu de reis per fer una escapadeta a la neu!

Per arribar a Chamonix, vam agafar un vol d’easyjet de Barcelona a Ginebra. Com que ho haviem comprat a l’estiu, el vol ens va sortir super bé de preu (uns 62€ per cap). Un cop a l’aeroport, haviem reservat des d’aquí el transport a Chamonix amb la companyia Aplibus. Éren els més econòmics i la veritat és que es van portar molt bé. S’han de reservar abans d’arribar a l’aeroport, ja que allà (ells i les altres companyies semblants) només ténen punt de recollida, però no es poden comprar/reservar bitllets.

En una hora i quart, el bus ens va deixar a l’hotel de Les Houches. El Saint Antoine és un hotel de muntanya molt agradable amb habitacions senzilles però maques. Als Alps hi ha pocs hotels que reservin per nits en comptes de per setmana sencera, de manera que és una opció bona i econòmica si hi vas pocs dies. A més, al restaurant/pizzeria de l’hotel s’hi menja molt bé i a preus molt raonables (per ser als alps…)

Just davant del Saint Antoine hi ha la parada de bus que et comunica amb tota la vall. Els autobusos són gratuïts si t’allotges a la Vall, però cal demanar el “passi” a l’hotel (encara que el conductor mai el demanarà) i intentar evitar les hores punta.

El primer dia vam anar a esquiar a Les Houches. És l’estació més gran de la vall i també la més econòmica, però queda allunyada de Chamonix i no està integrada en el forfait únic que uneix la resta d’estacions. La veritat és que hi ha menys gent i val molt la pena!

Els preus del menjar a pistes és prohibitiu. Comparat amb Catalunya o Andorra, a Chamonix els forfaits no són gens cars però menjar/beure alguna cosa a pistes s’ha de descartar. Vam pagar 12 euros per un plat de patates fregides! Clar, va ser tot el que vam dinar…qualsevol demana alguna cosa més!

Ja baixant cap al poble, vam fer un amic: un gatet simpàtic que vivia en un xalet de fusta a peu de pistes!

L’endemà vam decidir anar a esquiar a Brévent. Les vistes són precioses, però hi ha més del doble de gent que a Les Houches.

Per arribar-hi vam agafar dos busos i vam baixar a les portes de l’estació. Com que desplaçar-te amb el material en bus és un pal, el llogàvem a peu de pistes, i a Brévent només hi ha una botiga que llogui material. Total que quan entrem, l’home ens diu que no lloguen snow… I deu anys més tard, el Jere es reconverteix i torna a posar-se uns esquís!

El dia següent, que agafàvem l’avió al vespre, ja no teniem molt de temps per esquiar, de manera que la idea era pujar a La Mer de Glace o a L’aguille du Midi, però el mal temps va fer que tant el cremallera (per risc d’allaus) com el telefèric (per mal temps) estiguéssin tancats. De manera que vam anar a fer un vols per Chamonix, a mode de despedida!

I fins aquí els 3 dies a Chamonix!! Almenys hem esquiat aquesta temporada, jeje, perquè amb la neu que hi ha aquí…

A veure si s’anima i comença a nevar com als Alps!

Siii, som pesadets amb París!! Aquest any hi hem estat dos caps de setmana, però és que està tan aprop!! I sempre hi ha coses noves a veure!
…Tot i que també ens està costant tenir tots els clàssics vistos! Hem deixat per l’any vinent el cementriri de Pere Lachaise…

Aquest cop (dos dies amb una sola nit) ens vam allotjar en un hotel força mono al bell mig de Montmartre. L’hotel Regyn’s està a la plaça des Abesses i tot i que ens va costar més pasta de l’habitual, estàvem farts de pagar 80 euros per habitacions infumables a París. El Regyn’s ens va costar uns 120 euros (fora de nadal baixa de preu) i la ubicació i sobretot les vistes des de la habitació s’ho valien!

El dissabte vam baixar al Pont des Arts a veure si el candau que vam posar a l’abril encara hi era. I com sospitàvem, ja no hi era… què hi farem!! Netegen el pont cada x mesos, així que era difícil. Però això no farà el nostre amor menys fort, eeehhhh!

Després vam anar a fer un tomb per la vora del Sena i vam passar per Notre Dame i per la pista de gel que hi ha davant de l’ajuntament a l’hivern.

Per casualitat,  aquell mateix dia un fotògraf francès que vam conèixer a Tibet feia una exposició de fotos a París. Ens ho va dir per Facebook uns dies abans i aprofitant que hi érem el vam passar a veure! El Karesh fa unes fotografies de viatges impressionants!

Al vespre, vam caminar des del Louvre  fins a l’Arc del Triomf. Ens feia gràcia veure els camps elisis amb el mercat nadalenc i la il·luminació, però estava tan atapeït de gent que potser ens ho haguéssim pogut estalviar!

A la nit, a partir de les 21h, teniem reservada “taula” a Le Lapin Agile, el cabaret artistic més antic de París. A diferència del Moulin Rouge i la resta de cabarets de ball, Le Lapin Agile és un cabaret burlesc on s’hi canta chanson francesa. Obren a les 21h i pots marxar quan vulguis, que ells tanquen la parada a les 2h. El preu són 25 euros per persona amb copeta inclosa i és una experiència molt divertida. La història del lloc, d’on éren habituals Picasso, Utrillo, Modigliani, Apollinaire… es pot veure a les parets del local, ple de fotografies i rèpliques d’obres d’art que retrataven el local a principis del segle XX.
Gairebé tot el públic, que s’amuntega en bancs de fusta de la petita sala, són francesos que coneixen la majoria de cançons, de manera que és una experiència bastant autèntica fins i tot si no entens massa el que diuen. No falten els clàssics de Brel, Edith Piaf, Aznavour, i Brassens (que va començar cantant al cabaret).

L’endemà, ens vam llevar amb un dia impressionant. Aprofitant que els dies assoleiats a París van cars, vam decidir canviar la visita al Pere Lachaise per una visita a la Tour Eiffel.

Per 4 euros i poc vam pujar al 1r pis (on hi han posat una pista de gel!) i després al segon pis per les escales. Com que se’ns havia fet tard i aviat haviem de recollir trastets cap a l’aeroport, vam menjar un frankfurt plasticós amb patates adalt de la torre. Millors vistes impossible!!

Abans de recollir trastets i de camí a l’hotel, última parada del viatge! Fem un tallat al cafè d’Amélie. Les Deux Molins és al carrer Lepic numero 15. Tot i que el cafè no és espectacular ni el lloc especialment idíl·lic, fa com gràcia!

I del cafè a l’hotel i al tren fins a l’aeroport! À la prochaine París! Un plaer, com sempre!

2012, esperem que sàpigues estar a l’alçada de la benvinguda que et vam donar ahir!! Superar l’any anterior no hauria de ser difícil, però cada any ho diem i no sempre és així…

Estimat 2012, d’entrada té de dir que ets un número parell que em cau simpàtic. Espero de tu que ens donis somriures, alegries i bons moments. Que siguis divertit i que et gaudim com ho vam fer en la teva festa de benvinguda. I sobretot sobretot sobretot, que no ens facis perdre mai el bon humor!!