A l’espera del post que resumeixi ens 4 dies de relax, submarinisme i postes de sol que estem passant a Gili Air (una illeta petita en front de Lombok), us deixem un vídeo per anar fent boca!

És de l’immersió d’aquest matí, on hem vist 4 tauronets i unes quantes tortugues. A més de corals de tots els colors i moltissims peixets.

El vídeos es talla repentinament…quan he vist que el tauró venia cap a mi i he fugit per potes

Tras los aviones de helices (oh no! otro no!)  hemos llegado a Bali. Mucho mejor de lo que nos esperabamos!!!

A primera hora hemos intentado comprar billetes para Komodo, all full!! Imposible comprar billetes, los que no eran con la companyia que se cae cada mes eran para dentro de 4 dias y valian una fortuna. Asi que cambio radical de planes: Manyana por la manyana nos vamos hacia las islas Gili!!!

Basicamente el resto del dia ha sido una clase divertidisima de Surf, con olas enormes, un paseo hasta el templo de Tanah Lot para ver la puesta de sol, y un masaje balinés de 1/2 hora para quitarnos todo ese estres que nos provoca estar en la playa tomando el sol

    
Vamos, que estamos genial, que nos cuidamos mucho, y que nos portamos muy bien!!

*No acostumen a demanar-te el passaport. Ni per comprar vols ni per volar. Dónes el nom i ja es creuen que ets tu. (ideal per a fugitius de la justicia )

* Els euros són inútils. Només els hem pogut canviar a l’aeroport de Balikpapan.

* Els dóllars són inútils. Només et canvien al BNI (Banc Nacional) bitllets de 100$. A Balikpapan aeroport si que hi ha un lloc de canvi. Enlloc més.

* Hi ha caixers automàtics (ATM) a casi tot arreu. Excepte a Derawan.

* Als hotels econòmics i mitjos no hi ha aigua calenta.

* Poca gent parla anglès. Aprendre quatre paraules en indonesi (menjars, números, “no picant”…) és necessari. I molt fàcil.

* El pisang (plàtan) alimenta tant orangutans com persones. Mengen pisang amb tot.

* Els horaris dels vols són bastant xungus. Acostumen a ser al migdia, i et parteixen el dia.

* Per comprar tu mateix els bitllets, pots anar directament a l’aeroport. Venen bitllets pels vols que surten en una hora sense problemes ni preus especialment elevats.

* El transport per carretera és un desastre. S’han d’agafar vols per tot.

* Per comprar vols des de Bcn: ticketindonesia.info o les webs de les aerolínies Sriwaja, Lion Air, Garuda o AirAsia.

* Cada aeroport té taxes pròpies. Les pagues abans de passar el darrer control. Van de 50.000 RP a Balikpapan a 11.000 a Pangkalan Bun (per cap).

* De 13.00 a 15.00 és l’hora de màxima calor. Als pobles sobretot, no hi ha gent al carrer. Li diuen un altre nom, però estan tots fent la siesta

* El sol es pon a les 17.30h

* A les 5.30-6.00 tothom es lleva i a les 21.00-21.30 la gent va a dormir

* La majoria d’habitants de Kalimantan són musulmans, tot i que també hi ha comunitat cristiana i els dayaks (tribus) que són animistes. Les tres religions conviuen pacíficament.

* Tot i que moltes noies el porten, no és obligatori dur el vel.

* Els homes es casen sobre els 25-27 anys. Les noies sobre els 20. Acostumen a ser més joves que ells.

* Poques tendes de souvenirs, poques postals.

* Hi ha molts gats perquè als musulmans els agraden molt. No hi ha casi cap gos, perquè és impur. Els gats casi no tenen cua, tenen com un “munyonet”. Però no és que els la tallin, és que neixen tots així

Arribar a Tanjug Puting va ser més fàcil del que ens esperavem. Haviem decidit anar a Kumai i buscar-nos la vida allà, ja que els preus que haviem demanat des de casa se’n anaven una mica de pressupost. A Banjarmasin, però, en Joe de Borneo Homestay ens va fer un bon preu (en comparació amb el que haviem llegit) pels tres dies de tour, amb tot iclòs. Entrada al parc, àpats, recollida a l’aeroport a l’anada i transport per la tornada. Tot per 3.200.000 rupies.
I la veritat és que tot va ser excel·lent. El nostre guia, el Maoritz, molt maco. i el “boat” era un Satria 4 del Majid, un vaixell per 6 persones on anavem els dos sols! Com reis Dormiem a coberta amb matalassos i mosquitera, amb la jungla de fons.

Pel camí vam veure alguna orangutans salvatges, abans d’entrar al territori del parc, i ja a dins alguns cocodrils (n’està ple!) i monos de cua llarga.
 

El primer dia vam visitar el camp 1 (mosquits a patades, sort del Goibi!) on vam veure els primers orangutans. El segon dia, Camp Leakey, festival. És el camp on més orangutans hi ha, i ens hi vam estar un munt d’hores. Fins que es va fer de nit. Vam poder veure a Tom, el mascle que mana al camp i que és enorme. I també un munt de mames orangutanes amb les cries. Hi ha moltissimes cries. Des que es va crear el Parc Natural i es va començar a protegir la selva i els primats, cada any la població d’orangutans creix més.
  

Pel que fa a l’experiència, és molt xula. Els orangutans s’apropen força, i fins i tot molts cops et donen la mà. Però no pots aguantar-ho molta estona, ténen molta força! A Camp Leakey recomanen no dur bosses o motxilles, perquè es pensen que els potes menjar i pots tenir problemes. Vam coincidir amb uns catalans allà i una orangutana els va fotre la motxilla. Tot i que les habilitats negociadores dels guies acostumen a donar fruit, i pots recuperar el que t’han agafat, l’ensurt no te’l treu ningú
    

El tercer dia vam visitar de baixada el Camp 2, on hi ha menys orangutans pero també menys gent. Tot i la calor sufocant, vam veure uns quants orangutans, flors carnívores i un camaleó.
   

De tornada a Kumai, al nostre vaixell li va entrar aigua al motor i es va aturar…vam anar a la “deriva” mitja horeta fins que ens va venir a remolcar un altre “Satria”. També força divertida l’experiència

Kumai és un poble lletget i petit i Pangkalan Bun és una ciutat lletgeta i petita. Res massa interessant per veure. Avui el Jere ha aprofitat per tallar-se el cabell i hem comprat els vols a Bali. Ah, a Pangkalan Bun, la boulangerie que surt a la Lonely és bastant bona! Hi hem fet tots els àpats

Aixxxxx, m’encanta aquest video!! Que guai enganxar-se a una tortuga i que nedi per tu!

Ahir al vespre vam arribar a Banjarmasin. A l’avio, vam trobar un professor de dret que havia viscut als ’80 a Bilbao i que parlava castella. Molt simpatic l’home, va buscar un taxi pels 3 (a l’aeroport acabaven d’arribar 5 avions de cop) i la cua de taxis era important. Total, que ens va acompanyar a l’hotel en taxi i no hi va haver manera de pagar nosaltres el taxi. L’home vivia a 2kms del nostre hotel. A Banjarmasin tot esta sent aixi de facil i amable. A l’hotel vam demanar pel mercat flotant, i ens van posar en contacte amb un guia molt maco (Joe, de Borneo homestay). Amb el guia hem visitat aquest mati el mercat, molt xulo! Despres li hem preguntat on comprar vols a tanjung puting, i ens ha acompanyat a una central de ventes, i mentre erem alla ha resultat que el seu cos’i era el contacte que nosaltres teniem dels barcos del Parc Nacional de Tanjung Puting. Total, que hem arreglat ja el vol d’anada, el barco alla, i dema tancarem el vol de tornada cap a Bali.

Mentre caminavem pel centre, ens ha trobat un altre guia que apareix a la Lonely, molt maco tambe. Ens comenten que hi ha pocs turistes, i que amb la crisi venen molt pocs europeus. Tots ens demanen si necessitem alguna cosa, pero quan els diem que ja ho tenim tot, segueixen preguntant com et dius, que fas, quants dies portes aqui… i despres es despedeixen, sense mes. Zero pesats, super amables. I la gent del carrer el mateix. Tenim una mica la sensacio de ser a Mandalay. Pero aqui es fins i tot mes acentuat. Tothom practica amb nosaltres les 4 frases que sap d’angles i nosaltres encantats! I nosaltres practiquem les 4 frases que sabem en indonesi, i tots contents Avui al mercat flotant ens hem trobat una noia que anava a l’universitat i ens ha preguntat si podia practicar angles amb nosaltres 10 minutets despres. El guia ha quedat amb elles a casa seva, i quan tornavem del mercat teniem alla una munio d’universitaries que ens volien entrevistar pel treball final de l’assignatura d’angles. Total, que ens hem estat 10 minuts parlant i 30 fent fotos despres I quan marxaven, ens donen una bossa, amb dues samarretes per nosaltres de Banjarmasin! Estem encantats amb aquesta ciutat, ho he dit abans?

Ara son les 17h i estem deshidratant-nos en un centre d’internet que hem trobat a uns 20 minuts de l’hotel. Aqui tothom te internet al mobil! Pero llocs on conectar-se, de moment pocs… Acabem de venir de recollir un souvenir curios que ens hem fet fer, ja us l’ensenyarem Dema volen a Pankalan Bun (o algo aixi) i d’alla arribarem a Kumai, elpunt de partida de la ruta de 3 dies que farem al Parc Nacional de Tanjung Puting. Pel que diuen, el millor lloc per veure orangutans en llibertat del mon! Dormirem a Kumai, on nose si hi haura internet. Els 3 dies seguents a la barca, segur que no. Dimecres dormirem a Kumai, i dijous agafarem el vol (segurament via Surabaya) fins a Bali. Si no tornem a “veure’ns”, fins a Bali!! Abrasades i petonets per tots!