Seguim amb ganes de gaudir de l’estiu a Barcelona i a les platgetes properes, tranquil·lets, i amb els nostres “peques” aprop.
Segueixen tan macos i tan trastos com abans

Dijous Sir Teremie Reman i jo aterravem a Delhi (segons el cartell del xofer de l’hotel

Delhi és el caos fet ciutat. Vam arribar des de Kathmandu imaginant trobat una ciutat més evolucionada, més moderna i més orgaitzada que la capital nepalesa, i ens ha sorprès molt trobar-nos tot el contrari.
Kathmandu és un oasi de pau en comparació!
Tampoc ajuden a adaptar-se a la ciutat la calor asfixiant i la actitud poc afable dels seus habitans. Òbviament generalitzo perquè també ens hem trobat gent maca, però ha estat un contrast bastant fort amb l’amabilitat i el bon rotllo nepalí.
Perquè ens entenguem, tenim la sensació d’estar a Marrakech i no a Àsia…

Caràcters a banda, hem passat 2 dies a Dehi ben distrets! Ahir, vam visitar el Ford Vermell i la mezquita de Jama Masjid, i ens vam perdre pels bazars on s’hi ven de tot. Bazars pels indis, ni un guiri, Delhi és tan gran (14 milions d’habitants) que quan surts dels 4 llocs turistics és dificil trobar estrangers. El que si que trobes en els bazars són mosques, moltes moques! en cap ciutat havia vist tantes mosques juntes sortint de tot arreu :O
Després de dinar a un McDolalds (mai m’havia alegrat tant de trobar-ne un!!!) mcnugetts no picants (woooo!) vam anar a fer un tomb per dos zones comercials: Karol Bagh i un carreró aprop de l’hotel Main bazar street. I cap a la habitació! Amb aire acondicionat, si senyor!!

Avui hem anat a Agra-la sauna, a veure el Taj Mahal. La veritat és que tot i l’anomenada, anavem amb expectatives no gaire altes, perquè sovint aquests grans monuments ens deixen una mica freds. Però és bastant impressionant!! El “tute” de cotxe (8h anar i tornar) ha valgut la pena!!! I la suada monumental (mai milor dit) també


Ara anem feliços i contents a sopar, després d’una graaaan dutxa, i ja a preparar les maletes i a veure les series que ens hem descarregat des del wifi de l’hotel (juasjuas).

Demà estem de tornada!! Arribem a les 21h (putus controladors, com anem amb retard…grrrr) i 22h gatets!! Miauuuuu miauuuuuu miiiiiiiiii!!!

Doncs aqui stem, fent l’últim esmorzar a Kathmandu abans d’anar cap a l’aeroport. Al migdia volem cap a Delhi, on la teoria diu que ens vindran a recollir els de l’hotel ue hem contractat per internet a Delhi

Aquests 3 dies a Kathmandu ens han anat molt be per reposar una mica (només una mica, que ja ens coneiem…) i per acabar de visitar 4 cosetes. Ah, i per intentar calmar les panxes, que ja comencen a queixar-se després de tants dies de menjar de tot i a tot arreu.

El temple de Kali no va resultar ser ni molt menys tot lo sanguinari que haviem llegit. Ens va agradar moltissim, i no vam sortir amb l’estomac regirat com temiem. Alguns galls i alguna cabreta feien cua per l’escorxador, pero des de fora (els guiris – no hindús no hi poden entrar) no es veia el moment en si . Bàsicament entraven amb cap, i sortien sense. Bueno, explicat així sona una mica gore, pero allà no ens ho va semblar. Érem els únics guiris del temple, que queda bastant allunyat de Kathmandu, i això ens va molar també Un temple molt autèntic que val la pena veure!

També van visitar Patan, que va superar les expectatives del que haviem llegit també. Amb molt menys transit que Kathmandu i carrers i carrerons plens d’artesans, vam dedicar-li 4 horetes ben distretes!

Ahir es va obrir la veda de compres a Kathmandú, i per molt que digui el Jere, ell és igual o pitjor que jo, jejejej

Doncs res més! En 5 minuts pleguem la paradeta i marxem cap a Delhi!! Tindreu notícies nostres des d’allà!

Petoneeeets!

En 3 dies volem cap a Delhi! De tornada de Chitwan, ens hem deixat 3 dies per descansar i badar una mica per Kathmandu. Avui hem fet basicament aixo, passejar i remenar tendes de tot el que us pugueu imaginar. A Kathmandu hi ha botigues de tot i per tot arreu! En realitat, desmentint al Jere, tampoc hem arrassat tant

Dema anirem al temple de Kali que hi ha al sud de Kathmandu, dins d’una vall una mica allunyada. El temple es especialment conegut pels sacrificis animals que s’hi celebrem, sobretot els dimarts i dissabte, perque la deesa Kali concedeixi desitjos als devots. Nosaltres, no cal dir-ho, no hi portarem cap animal a sacrificar… dema us explicarem que tal!

I el dia que ens queda, doncs suposo que farem el mateix que avui Badar i despedir-nos d’aquest pais tan impressionant!

Alee, els detalls sagnants per dema!

Petonets!

Domingo 11 de julio. a las 20:30 se juega posiblemente el partido mas importante que pueda ver, una final del mundial con espanya.

Estabamos en chitwan, a 200 km de Kathmandu, esperando el bus para volver “a casa”. El viaje de ida habia durado 4 horas y poco, asi que el plan era llegar a la capital a eso de las 4, irnos directos a comprar una camiseta falsa (falsisima) de espanya, pasar por una merceria a que nos cosieran una estrella falsa (falsisima) encima del escudo, y en la dificil tarea de encontrar un bar para ver el partido. Requisitos? Los justos, que con el “No electricity Sir” ya teniamos la leccion aprendida. Solo queriamos a 22 tios en la tele + el arbitro.

Como os decia, 9 de la manyana y estabamos subidos al bus. Todo perfecto. Recordando el banyo de elefantes estabamos cuando encontramos un pequenyo atasco en la unica carretera de dos carriles y precipicio que une chitwan y kathamndu. “Mira, que hay un corrimiento de tierras, la carretera esta cortada… pero tranquilo, en como mucho 4 horas esto esta listo”. Caminamos el kilometro hacia donde habia el corte, una pila de arena ENORME iba de la montanya al precipicio, ninguna posibilidad de pasar por ahi… pero tranquilos, un hombre descalzo con una pala se lo estaba mirando y asintiendo. Es esta mi peor pesadilla?

A la hora y pico llega la excavadora. Centenares de camiones, motos y cabras pueblan la carretera, todos sonriendo, sin sudar. Como NO SUDAIS CON LA CALOR QUE HACE? Respiro… si ibamos a llegar a las 4 y le sumamos las teoricas 4 horas del tio de la pala… a las 8 estamos en el hotel… PODEMOS!!!

Efectivamente, cientos de nepalies y yo sonreimos, a las 3horas y pico, empezamos a movernos, parece que se ha semidespejado el camino, ahora solo necesitamos que los camiones y el precipicio se pongan deacuerdo sobre quien pasa y quien no.

Tras una hora de camino, a eso de las 15.30 se vuelve a parar el “autobus”. Dios, es esto el dia de la marmota? Misma carretera, mismo autobus, mismo corrimiento… mismo sufrimiento… Llegaremos algun dia? Es que hay alguna tele a la que pueda ir caminando? 3 y pico de la tarde y avanzamos 10 metros por cuarto de hora.

Ya loco de los nervios (respira, respira, respira) empezamos a tirar. Afortunadamente el precipicio desaparece… y es que cuando se hace de noche, no se puede ver lo que tienes a los lados. Van pasando los minutos y la dinamica de no querer senyalizar nada hace que no sepamos donde estamos. Empezamos a ver luces…. 7:30, 8, 8:30…. mas luces 9,…. Last stop sir. 9:30 DONDE ESTAMOS?

Nunca he querido tanto al cambio horario como hoy. Debe ser de esas cosas que SIEMPRE te da por saco pero que el dia que realmente lo necesitas ahi esta. El partido empezaba a las 20:30 en espanya, 00:30 hora nepali.

Barrio de Thamel. 9:30 de la noche. Tras 12 horas de viaje el bus nos deja a 2 minutos y medio de nuestro hotel. Ufffffff Dejamos trastos y nos piramos al bar pijisimo con Proyector y la ESPN. Primera fila. Chuletas de cordero, ensalada cesar, cerveza y descanso. Huelo a TODO y no tengo mi camiseta de espanya north face.

Pero por lo menos tenemos una tele.

Gracias Casillas. Gracias Iniesta.

No todo en este viaje esta siendo cachondeo y vacaciones. A veces toca arremangarse y trabajar.
A banyar elefantes!