El día empieza genial.

Un desayuno a base de todo lo que puede existir en la isla (huevos fritos incluidos) más un paseo rápido por la playa. Ya estamos mentalmente preparados para lo que ayer pactamos con con el hijo de la señora Fefa: Una inmersion en medio del mar caribe (25 CUCs por persona).

Recogimos a Osnedy y nos llevó a medio camino entre playa Larga y playa Girón, a una especie de cala desde donde se podía acceder facilmente al mar.

40 minutos largos de explicación (ok, ko, pse,100milibares, 50, quitate_el_agua_de_las_gafas) y ya estabamos a 3 metros bajo el agua aguantando el tipo. Fueron 30 minutos de tocar corales, dar de comer a los peces, acariciar esponjas e ir bajando 3 o 4 metros más. Con más de 100 milibares en la bombona medio oxidada, llegamos al barco hundido que se encontraba a 9 metros. Paseo por aquí, mirar adentro, darle la vuelta… y los mareos empiezan a aparecer. Va a ser que no me encuentro demasiado bien… 30 segundos autoanalizandome me sobran para ir a hablar con Osnedy. Que si un pelin pse, uff que a lo mejor un pse muy grande… que si subimos? espera… bueno vale.

Gemma no se lo cree, dice que le queda una media parte (100 milibares), pero rápidamente entiende que hasta las 3, cuando acabe mi siesta-agonia de 2 horas, no volveré a ser persona.

Vomitos, mareo, escalofrios.

Agonizando volvemos a casa de Damaris, nos despedimos de Osnedi y me voy directo a la cama. Son las 12:30 de la mañana.

- – - – - – - – - -

El día empieza tarde,  a eso de las 14:30.  Supongo que de haber dormido tanto, tengo la sensación que estoy como medio mareado. Afortunadamente en cuanto me levanto tenemos la mesa preparada, es hora de comer.

Unos camarones acompañados de platano frito, papaya, patatas fritas, una ensalada con pepino y mango más el zumo de guayaba me quitan de golpe las tonterias. Con el estomago lleno decidimos culturizarnos un poco de la historia cubana, asi que cogemos las camaras y un poco de agua y recorremos los 40 kilometros que nos separan del Museo de Playa Girón (2$ cada entrada, 1$ la camara).

En 1961 unos cuantos exiliados cubanos Pro-Baptista ayudados por el gobierno de EEUU intentan reconquistar la Bahía Cochinos, para así quitarle el poder de la isla a los castristas. El ataque acaba rápidamente en fracaso gracias a las medidas tomadas por Castro & Co. Este museo sirve para que nadie se olvide que “el pueblo cubano dio sssu vida enla luuuucha contra el imperialiiiismo americano, y defendió per-fec-ta-mente el a-taque de estos yaaaankis de mielda.”

Llegamos a las 16:00 a un museo desierto. Tres empleados supervisan al estilo cubano [medio dormidos en su silla en otra sala] que no toquemos nada. Posiblemente seamos los únicos visitantes del mes. Nos esperamos más del museo, dos salas de unos 20 metros cuadrados con objetos de la batalla, un mural con todas las fotos de los hombres [las mujeres aparecen en una lista] y poca cosa más, pero como es el principio del viaje nos parece aceptable. Es un museo para ir si estas por la zona y tienes una hora y media que perder, pero no es imprescindible.

De vuelta a Playa Larga nos sorprendre una puesta de sol espectacular.

Dissabte ens llevem cap a les 7 i esmorzem a casa d’Ester abans d’anar a recollir el cotxe.  Mentre mengem papaya, parlem amb una americans  d’Obama, de la crisi i de Barcelona. Ens expliquen que van anar-hi el 89, quan se celebraven 50 anys del final de la guerra civil, i que el seu hotel estava ple de brigadistes internacionals vinguts d’arreu que els explicaven batalletes de la guerra. Amb la conversa (tot i el nostre anglès rudimentari), ens entretenim més del compte i ja anem tard!

Agafem un taxi a l’hotel Inglaterra (8CUC després de regatejar) cap a l’hotel Tritón.  Tardem mitja hora de rellotge en localitzar on hem llogat el cotxe: de l’hotel tritón ens envien al Neotuno (tots dos buits i d’una sobrietat  soviètica), de la recepció a les oficines de l’agència, fins que descobrim que l’hem llogat a un xiringuito que hi ha al davant de l’hotel Neptuno. Quan arribem (30′ més tard de l’hora acordada) diuen que el cotxe encara no hi és. Que l’han de portar d’una alta oficina perquè nosequin numero de referència no els quadra amb nosequin altre. Com que és el primer dia i veníem armats de paciència, no passa res   Esperem mitja horeta i ens recull un home per fer els papers del cotxe en una altra oficina. I aprenem la primera lliçó del viatge: si no reclames el canvi, et canvien de tema i se’l queden!

Passades les 11, sortim per fi de l’Habana! Hem d’agafar la ocho vías (l’autopista que atravessa el país de punta a punta) i la cosa no és gens fàcil. Ens desviem sense voler cap a Playas del Este, i no trobem la Ocho vías fins passada una hora i mitja! I estem només a 15 km de la Habana! :S Però serà l’únic cop que ens perdrem en tot el viatge! A la ocho vías recollim a doa soldats que fan autoestop, i ja no deixarem de recollir gent en tot el viatge Així, com que els indicadors no existeixen a Cuba (si et sembla veure’n un, segur que és un cartell revolucionari…) els autoestopistes ens indiquen quin és el camí bò per anar als llocs. Deixem als soldats poc parladors que es dedicaven a “cumplir misiones” al trencant de La Boca, i girem.

Dinem cocodril al car (28 CUC els dos) restaurant de La Boca abans d’entrar al criadero de cocodrilos (5CUC) per persona. Potser amb gent perd l’encant, però nosaltres hi van anar sols i ens va encantar Dos treballadors del criadero ens donen una tarja d’una casa de Playa larga (que ja estava a la guia) per dormir. Com que els portem al poble en el cotxe, ens indiquen. Casa Fefa està plena, però avisa a una amiga seva que té lloc. La platja i les cases a la vora del mar ens encanten, i casa de Dàmaris està en un lloc privilegiat.

Ens instal·lem, sopem llagosta casa de Dàmaris i quedem amb el fill de Fefa per fer submarinisme l’endemà al matí. Estem tan cansats del dia que a les 20.00 ja som al llit! L’endemà a les 9.00 anem a fer submarinisme! Tot i que jo em llevaré a mitjanit…la llagosta no m’ha sentat gaire bé :S

• Casa Particular “Susurros del Mar” 25 CUC Casa de Dàmaris i Nivaldo. marietaymarian@gmail.com nivaldoydamaris@gmail.com TLF casa (01)52252021  mòbil 52840496
  
• Casa Particular de Fefa i Casa de Osnedy (el seu fill) 25 CUC . yosvanyspcz@yahoo.es TLF (01) 45987133
  

Arribem a La Habana a les 21.00 del vespre. L’avió d’Aireuropa arriba una hora tard perquè hem sortit tard de Madrid. Tot i el llarg vol, hem estat distrets amb veient pelis a la pantalleta individual que teníem als seients i estem prou frescos.

En recollir les maletes, canviem 600€ a la CADECA de l’aeroport i anem a buscar un taxi. A Cuba les cases de canvi són del govern (com tot) i el canvi és oficial, de manera podem canviar a l’aeroport tranquilament sense haver de mirar a quina casa de canvi ens surt millor.

El taxi ens costa, preu oficial i no regatejable, 25 CUC. Això són 25$, caríssim per un país com Cuba, però és el que hi ha. El taxista és amable i s’espabila per esbrinar el portal exacte de la nostra casa particular: Casa de Esther Cardoso. En baixar del taxi ens xoca força l’aspecte que té tot, sembla que estiguem als suburbis i en canvi estem al bell mig de Centro Habana. Al carrer Àguila entre Neptuno i San Miguel.

La casa d’Esther Cardoso té un encant especial. És una casa antiga amb mobles dels anys 50 i està arreglada i molt neta. Aquests dies estan pintant. Lloguen 3 habitacions i el bany és compartit, però s’hi està molt còmode. La hem reservat des de Barcelona per correu electrònic: esthercv2551@cubarte.cult.cu

Deixem trastets i cap a les 22.30 sortim a fer un volt. Comprem una ampolla d’aigua per 0.50 CUC a la botiga de la cantonada, on des de fora només es veuen ampolles d’Habana Club i Smirnoff.

El Malecón està a quatre “cuadras”. Per ser divendres, ens sorprèn la poca gent que passeja pel carrer a aquestes hores. Baixant pel carrer Águila, veiem l’interior de gairebé totes les cases, on la gent mira la tele o juga al dòmino amb les portes obertes. Tot és molt més autèntic del que ens imaginàvem. Al Malecón hi ha grups de cubans caminant o tocant música. Passegem sense que ningú ens digui res. Fa fresqueta, i en una estoneta girem cua. Tornem a casa d’Esther i a dormir, que demà ens espera un dia molt llarg